Vitivinicoltura, s'assessora Murgia: «Tutelare custu patrimòniu econòmicu e culturale»

In sa Mesa - «Sa viticoltura e su binu sunt pro sa Sardigna unu patrimòniu chi no est econòmicu ebbia; cheret tuteladu e avaloradu in sos aspetos de sustenibilidade sotziale, ambientale e culturale. Cun s'istrategia de sa Regione pro sa programmatzione noa de sos fundos comunitàrios 2023-2027 cherimus cunfirmare sas risursas pro s’amparu de su setore e pro afortiare sa cumpetitividade de sas aziendas megiorende sa calidade de sa produtzione e acreschende sa presèntzia de sos binos italianos in sos mercados èsteros. De prus, favorende s'adotzione de innovatziones, tecnologias e modellos de gestione a tretu de coniugare sa crèschida econòmica cun sas netzessidades de amparu ambientale». A lu nàrrere est s'assessora regionale de s’Agricultura, Gabriella Murgia, chi in Aristanis at partetzipadu a su cunvegnu organizadu dae Assoenologi “Prime analisi e previsioni sulla campagna vitivinicola 2022”. In Sardigna, at evidentziadu s'esponente de sa Giunta Solinas ammentende sos nùmeros de su cumpartu, sunt presentes belle 16mìgia aziendas vitìculas e 1.287 aziendas vinificadoras. De tres, una parte o barda de sa produtzione enològica regionale est rapresentada dae binos de calidade de sas Dop, unu valore significativu ca sa Sardigna si còllocat subra sa mèdia de sas regiones meridionales. S'ùnica Docg e sas 19 Doc contant belle su 65% de su binu prodùidu in Sardigna, mentres sas IGP influint pro su 15% de sa produtzione. In sos ùrtimos 10 annos su valore de sa produtzione de su setore vitivinìcolu est creschidu de su 155%.

«Sunt totus datos – sighit Murgia – chi faghent cumprèndere s'importu de su setore in Sardigna e s'addòbiu de Aristanis rapresentat un'ocasione pro iscumproare s’istadu de salude de su cumpartu, pro fàghere su puntu cara a sos iscenàrios benidores suos, fintzas a tèrmine curtzu, e pro istudiare e programmare initziativas noas chi garantant a sas aziendas e a sas produtziones issoro unu costante còmpudu cuantitativu e calidativu fintzas da unu puntu de vista fitosanitàriu e climàticu».

Cun sa programmatzione atuale de su Programma natzionale de amparu de su setore (Psnv 2019/2023), chi s'at a concruire su 15 santugaine 2023, sa Sardigna at gastadu unos 70 milliones de èuro de risursas comunitàrias Feaga: su 60% pro sa mesura “Ristrutturazione e riconversione dei vigneti” (cun una superfìtzie de unos 8.900 ètaros) e su 30% pro sa mesura “Investimenti”.

Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna - IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22