"Scavuai s'ollu in is cundutus de is fognas impestat!". Tàtari afortiat s'arregorta de is ollus impitaus
Ascurta custa nova
(S’úrtima nova) – Casteddu, 2 de su mesi de martzu - Ita funt is ollus e i grassus alimetaris impitaus? Is ollus alimetaris impitaus funt sustantzialmenti ollus de cunservatzioni de alimentus comenti tunnina, cardulinu asuta de ollu e símilis, ollus fritus, grassus arregortus de is gríllias, butiru e grassus de coimentu. Sa difaréntzia a petus de un'ollu no impitau est ca, agoa de sa fritura, s'ollu alimentari modificat s'istrutura polimerica originària sua, si ossidat e aciupat is sustàntzias impestantis de s'abruxadura de is arrestus de sa cosa de papai. Sa densidadi crescit cun su gradu de arraminadura, ma abarrat de solitu prus bàsciu a milla gramus po unu décimu de metru cubu, custu fait galligiai s'arremusulla asuba de s'àcua, candu l'ollu impitau benit scarrigau in su benadroxu o ghetau in d-unu caminu ídricu. Própriu po custu motivu is ollus alimentaris impitaus funt arrexini de impestadura ambientali e puru de su funtzionamentu malu de is impiantus de purgadura. S'ollu impitau de sa cosa de papai est duncas insemia de impestu grai po sa sutaterra, sa frora e s'àcua. Po is depuradoris e is maras no est prus possíbili sbuidai s'ollu chi s'agatat aintru atressu de sa retza de is fognas, puru si ddoi funt is depuradoris. Est netzessàriu sciri ca scéti unu litru de ollu guastat unu milioni de litrus de àcua, cantidadi bastanti po su consumu chi ndi fait una personi po 14 annus.Ghettai s'ollu in is scarrigus de is fognas infetat meda. Tuchendi de custu assuntu s'Aministratzioni comunali de Tàtari at determinau de agiudai is diversas dimandas fatas de is tzitadinus asuba de s'arregorta de is ollus alimentaris impitaus, istabilendi modalidadis noas de cunferimentu. Is ollus impitaus, difatis, ant a podi essi arregortus dógnia martis in su tzentru de cullidura apariciau in pratza Segni de is 8.30 a is 13 e dógnia gióbia in su Tzentru de arregorta de bia Camboni, in su bixinau de Li Punti, sèmpiri de is 8.30 a is 13. At essi comentisiollat possíbili sighiri a portai, in is àteras diris de sa cida, is ollus de fritura, puru in s'Ecotzentru de bia Ariosto. "S'ollu - si pretzisat in d-una nota de imprenta - depit essi donau in ampullas de pràstica serras beni e no depit tenni àcua o àterus ollus chi no siant alimentaris". Custu poita sa collidura fata beni e su traballu afetanti de custus ollus impitaus po coxinai permitint su recuperu insoru in calencunu manixu industriali, po esémpiu po fai ungidoris, bio-diesel, tintas po scriri e àterus benis. E bosàterus ita ndi petzasis? Sa redatzioni de IlMinuto torrat lúnis cun d-un’àtera puntada de S’úrtima nova: unu progetu chi bit a su ligidori protagonista de su giornali inditendi is novas chi fueddant de Sardigna e chi po issu funt de importu mannu.
Progetu realizadu cun sa partetzipatzione de sa Regione Autònoma de Sardigna – L.R 26/97 subra sa limba e sa cultura sarda
S'ùrtima nova
