S'istòria de Alessandro, unu piciocu chi at pigau unu caminu difarenti a petus de sa laurea sua

(In Tempus de crisi) - Casteddu, 18 de su mesi de làmpadas - Classi 1979, Alessandro s'est lureau in psicologia de s'imparamentu in s'Universidadi de is Istùdius de Casteddu in su 2005. "Sa bidea de ispricullitai s'anima de su cristianu est prena de artisu - si contat - i custa est s'arrexoni prus manna chi m'at fatu iscerai custu cursu de istùdius". Su tìtulu lompit agoa de cincu annus de caminu. Su piciocu casteddaiu isbòdiat luegu s'amaistramentu obrigatùriu de unu annu. Un'esperiéntzia chi perou no dd'at insutzuligau comenti s'abetàt. Aici, acabau s'amaistramentu, Alessandro, pigat su determinu de no fai s'esamu de istadu e de movi in s'esteru po unu pagheddu de tempus. Destinatzioni: Londra. In sa tzitadi ingresa su piciocu si narat de ai fatu totu àtera cosa a petus de su chi iat istudiau, "unu pagu po sa lìngua, unu pagu po arrexonis econòmicas". Et pretzisat: "No pentzu de ai fatu unu caminu de imparu 'coerenti', siat po arrexonis personalis, no nau ca nou, siat po auséntzia de un'istrutura cunformi a s'insertamentu in su mundu de su traballu a s'acabu de su caminu de istùdius. Alessandro, perou, fueddendi cun nos, afimat puru de tenni una laurea chi dd'at donau una cultura personali e una capatzidadi crìtiga bella meda, unu tìtulu chi dd'at donau sa possibilidadi de cumprendi de prus su mundu inoia s'agatat e de dd'apompiai de parris difarantis. Mancai totu, si marcat ca su paperi pigau dd'at lassau a sa sola candu at dépiu isperimentai asuba de su croxu suu s'ispérrumu chi ddu at intre s'Universidadi e su mundu de su traballu. "In is àterus logus europeus - s'acrarat - is istudiantis universitàrius cumentzant a traballai candu funt tambeni istudiantis.Primu de acabai funt giai insertaus in su campu de su traballu chi ddis permitit de iscoberri is apéddius insoru, de isperimentai in su campu su chi ant istudiau e, in su mantessi tempus, de si ponni unu pagheddu de dinai in basciaca. In Sardigna, e creu in su prus de is logus de Itàlia, no ddu at un'istrutura aprontadora chi ghiit is istudiantis a foras de is àulas universitàrias, chi ddis dongat unu consillu in s'iscera puru de sa vita professionali chi s'at a andai a fai. Is chi funt friscus de laurea funt lassaus a sa sola, cun pagus iscopus e cun annus meda de annestru fatus chentza de paga. S'agatant béndius siat comenti esperiéntzia de traballu, siat comenti esperièntzia de imparu". E aciungit cun tristura manna: "No pentzu ca s'intrada in su mundu de su traballu depat essi un'esperiéntzia chi iscorat". Arrexona arrexona si marcat: "Po su tempus benidori miu seu mandendi ainantis cun d-unus cantu de amigus unu progetu chi no tenit nisciunu acàpiu cun su caminu de istudius chi apu fatu e aru s'amori po sa ghitarra, chi fortzis una diri m'at a betiri a torrai a incumentzai a istùdiai".

Progetu realizadu cun sa partetzipatzione de sa Regione Autònoma de Sardigna – L.R 26/97 subra sa limba e sa cultura sarda