S'istòria de Predu Frantziscu, una laurea pagu isfrutada e un'impignu mannu po liberai sa Terra sua

(In Tempus de crisi) – Casteddu, 30 de su mesi de maju - Predu Frantziscu, classi 1974. Unu caminu de istùdiu incumentzau in su Lizeu clàssicu de Nùgoro e sighiu in sa Facoltadi de Filosofia de Tàtari innoia pigat su tìtulu. Agoa de sa laurea is punnas de su piciocu nugoresu funt isciorrocadas arrepentinu a inghitzai pròpriu de s'ipótesi de s'imparamentu de sa matéria sua. Totus is ecas, si contat issu etotu, furiant serradas. "Apu imbiau dexinas e dexinas de lìteras, - si narat - a is iscolas pùblicas e a is de amaistramentu professionali, oferendumia de imparai filosofia o matérias chi fessant cumpatìbilis cun sa laurea mia". E s'acrarat: "No apu arriciu arraspustas negativas, simplementi no apu arriciu nisciuna arraspusta". E sighendi a allegai cun nos ndi bessit a pillu ca Predu at fatu traballus medas, sèmpiri in nieddu, po gàgius bàscius meda e sèmpiri chentza de podi isfrutai sa laurea sua. Est stètiu difatis, tzilleraju, operàju de fàbricus cobendi po isciacuapratus, imbrachinadori, ispartzidori de bolantinus e milla àterus. Chistionendi de sa laurea sua su nugoresu si marcat ca de unu parri de su traballu su tìtulu pigau no ddu at betiu de nisciuna parti, tambeni de mancu de custus tempus. "Ma no fueddu scéti de crisi económica - si pretzisat - fueddu de unu tempus innoia sa cultura est cuntziderada nudda de prus de una perdida de tempus, cosa po locus o desogu po sennoricheddus chi tenint su postu de traballu prontu". "Biveus - sighit - in d-una sotziedadi chi donat atentzioni scéti a su dinai, a sa friolesa, a s'isciallóriu, a su bagassùmini siat fìsicu siat culturali. Po no fueddai de su de sa polìtica! Po si cumprendi, a 39 annus, tengu scéti tres mesis de contributus pagaus. Eja, apu nau tres mesis - s'arremaciat-. A sa pensioni no atrivu nimancu a nci pentzai".Arrexonendi de Sardigna e de is arragus chi ferrint a is laureaus sardus, Predu afirmat: "Nd'ia a podi allistai unu miliardu, ma s'agatant totus aintru de unu mantessi problema: su colonialismu italianu". E cun determinu si narat: "Primu si liberaus de s'invasori italianu primu eus a aorrai is arragus nostrus". E arrabronat: "Si no s'eus a liberai mai de su colonialismu italianu is problemas nostrus no ant a ispaciai mai". A sa pregunta cali siant is progetus po su tempus benidori suu su piciocu de Nùgoro si asserit ca de unu parri de su traballu at a circai de s'arrangiai, comenti at sèmpiri fatu, cunformendusì a calisisiat cosa. Comenti iscera de vida tenit imbecis - si marcat cun sigurantza manna: "gherrai po s'indipendéntzia de sa Terra nostra, fabricai una sotziedadi innoia no ddoi siant erèntzias bocias in gherra, erèntzias bocias de sa droga e de s'àculu, erèntzias bocias de sa crisi, e traballai po fabricai un'Istadu de is traballadoris sardus, aundi bivi lìberus, respetaus agualis!"

Progetu realizadu cun sa partetzipatzione de sa Regione Autònoma de Sardigna – L.R 26/97 subra sa limba e sa cultura sarda