S'istòria de Myriam. Una picioca chi tenit su càstiu girau a sa Sardigna e a is milla potentzialidadis chi tenit

(In Tempus de crisi) – Casteddu, 25 de su mesi de maju - Myriam, classi 1982, si laureat in su mesi de ledàminis de su 2008, in Lìngua e linguàgius po sa comunicatzioni multimediali e su giornalismu. Unu caminu, su fatu de sa picioca de Terraba chi dda at bia movi puru a fai un'annu de Erasmus in Barcellona. Un'annu biviu perigulosamenti, comenti si contat issa etotu. Sa de sa Catalogna, est stétia, po sa picoca de Terraba, comenti si pretzisat: "siguramenti una de is esperiéntzias prus poderosas, e prus interessantis in su percurtu de imparu de sa vida mia". Sa terrabesa teniat in su tempus 26 annus, un'iaxi de isperus e totu sa vida ananti (comenti narat unu film nomenau meda). Ma mancai sa conoscèntzia de is lìnguas istràngias, unus cantus de amaistramentus fatus, intre is calis unu de noi mesis puru in s'Universidadi de Barcellona, e unu in s'Ufìtziu relatzionis internatzionalis de s'Universidadi de Casteddu, po Myriam is previsionis de traballu furiant pagu medas bellas. "Mi iat essi praxu - si pretzisat - a mi dedicai a s'imparamentu de s'Italianu L2, ma dògnia proa de intrai in is graduatòrias de su Miur est stétia inùtili". E sighit: "Sa possibilidadi de fai su dotorau est desvanessia in su mesi de paschixèdda, candu est stétiu craru ca, gràtzias a is irminorigamentus de is leis Gelmini, no iat essi bessiu su bandu de cuncursu". Calencunu mesi agoa, in su mesi de gennàrgiu, sa picioca movit in Roma po fai unu cursu de iscenegiadura, e po s'atafai fiamenti in su mundu de su traballu. Furiat s'annu 2009. Myriam pentzàt de arrogai totu una borta lompia ingunis, e de agatai traballu luegu. Ma is diris e is mesis passànt e a dolu mannu sa picioca si ndi agatàt ca sa circa de traballu no furiat simpli meda nimancu in sa capitali italiana. "Apu fastigiau unus cantus de redatzionis de cotidianus e de revistas, ma no apu tentu iscofa nimancu in cussu mamentu... a sa faci de s'imprenta de sa manca!". Ma Myriam no mollat, si pinnicat is manigas, e tapissat totus is murus de sa Garbatella, bixinau innoia biviàt, de annuntzius po fai repititzionis, tempus pagus diris, arribat su primu traballu, depiat agiudai a una picioca a fai is tareas de latinu, italianu, istòria, ingresu e matematica puru, i est aici chi passàt totus is pustispràngius in domu de sa iscienti. "Is repititzionis funt sighias fintzas a s'acabu de s'iscola, in su mesi de làmpadas - s'acrarat - candu est lompia fiamenti una proposta de traballu bera: ses mesis comenti segretària de arricimentu in d-unu de is ospedàgius prus valentis de 'Villa Borghese'. Ma no furiat unu traballu, benisì unu stage, pagau ai, ma full time, po ses diris a sa cida, cun turnus de otu oras a sa diri"."Apu cumentzau su primu de su mesi de argiolas - sighit - e apu passau s'istadi innì, intre sa basca abrigada de sa metropolitana e su friscu 'sottovuoto' de s'ospedàgiu. A pustis de cuatru mesis sa picioca de Terraba torràt in Sardigna, "iscramentada de s'esperiéntzia romana - si narat - e de su cursu de iscenegiadura" e apediosa de si ghimallai in sa terra sua. Arexona arrexona a sa pregunta cali siant is problemas chi ferrint oi a unu laureau sardu, Myriam s'arraspundit: "Sa pedida iat a depi essi fata osinunca: cali no funt is problemas chi atopat unu laureau sardu?" E sighit su chistionu afirmendi: "Oindì, is problemas pesant prus de is bantaxus e de is bagas. Is laureaus in matérias umanìsticas, de lìngua a lìteras, trastigendi po istòria, filosofia e benis culturals, no bivint tempus fàtzilis; de candu est stétia serrada sa Ssis, funt amenguadas is possibilidadis de s'annestrai comenti prufissoris, e si calencunu puru arrenescit a si dda si baghigliai cun calencuna supplidura o cuntratus a tempus determinau, baixica, agoa de ai fatu su Tfa, est a nai s'amaistramentu de annestru ativu, de un'annu, o de s'essi iscritu in sa graduatòria de istitutu, ai custa si podit intrai dògnia tres annus, s'isperu de unu postu de prufissori de arrolu est unu miramentu atesu e alluinau. Abarrat sa carta, no sèmpiri bincidora, de su Master and Back, ma po nos chi eus istùdiau matérias umanìsticas is borsas funt sèmpiri de mancu e sa cuncurrèntzia est prus arrefortzada". "E su dinai? E su back? - si preguntat e s'arrespundit a sa sola - In méritu tengu unu torrocu, ma si ddu evitu...". Alleghendi de du tempus benidori Myriam afirmat cun determinu: "Insuteris circaus de si ddu fabricai su tempus benidori. A su mamentu seu dotoranda in Iscièntzias de su linguàgiu, istùdiu sa lìngua - in d-unu sentidu ladu - de is film sardus pigaus de is romanzus sardus". Sa picioca est a su segundu annu de su caminu pigau e in su mesi de cabudanni, comenti si contat issa etutu, at a movi in Inghirterra po sighiri ingunis sa circa sua. Prus de su dotorau sa terrabesa tenit puru unu segundu impreu, chi dda impignat po su prus in s'istadi, de su mesi de làmpadas a su mesi de cabudanni: s'organitzadura de su festival de Sèneghe "Cabudanne de sos Poetas". "Custa est prus una passioni de unu traballu - si marcat - mancai is tareas e is rìtimus comenti s'acostat su festival siant sèmpiri prus pistighingiosus e apeliosus. Ma no nd'ia a podi fai de mancu, poita si cojat puru beni meda cun s'argumentu de sa circa mia e cun is interessus personalis mius. Sa literadura, su tzìnema, sa lìngua sarda, is lìnguas foranas, sa mùsica, is viàgius. Pentzu a su tempus benidori cun d-un'amesturu de isperu e timoria, cun su càstiu girau a sa Sardigna e a is milla potentzialidadis chi tenit. No indullu a su pessimismu e nimancu incannugu iscenàrius isciacadoris, ma est mellus a essi matacuaus". E serrat "S'intendeus intre una pariga de annus!"

Progetu realizadu cun sa partetzipatzione de sa Regione Autònoma de Sardigna – L.R 26/97 subra sa limba e sa cultura sarda