S’istória de Sergio una laurea e unu postu de funtzionàriu po su chi at istudiau

(In Tempus de crisi) – Casteddu, 16 de su mesi de arbili – Agoa de su diproma pigau in s'Istitutu Marconi, Sergio ndi bessit piritu eletrónicu cun cumpeténtzia in telecomunicatzionis. A pustis sighit su caminu de istúdiu suu e s'iscririt in sa Facultadi de Inzegneria Ambientali de Casteddu. Pigau su títulu su piciocu de Pirri scidiat giai ca s'agatàt in d-una situatzioni de precariedadi chi ferrit a totu s'inzénneru suu, un'acontessia chi si cracat afirmat - "giai de is annus '90, e chi at cumentzau a opugnai s'atzivimentu po s'insertamentu in su mundu de su traballu po is laureas ténnicas puru". Custa cuscéntzia at salavau a s'inzegneri e dd'at permítiu de no isperai prus de tantu asuba de tempus benidori suu. "Dógnia arraia in s'imparamentu universitàriu e post universitàriu ddu apu bívia comenti una cosa chi de una perra mi at apagnau e de s'àtera comenti unu matoneddu po fabricai calencuna cosa chi depiat essi bella frima po su tempus benidori miu". Sa laurea at agiudau a Sergio a si fai a sola is istrumentus po isboddiai su traballu suu. "Hoindì est de importu mannu su de impitai is istrumentus chi s'at donau s'istúdiu, poita no si podit pentzai prus ca si potzat istudiai po fai unu traballu chi at a abarrai su mantessi po totu sa vida". Est custa s'impillida chi at moviu a su s'inzegneri pirresu in is primus annus a pustis de sa laurea. Atressu de un'iscola de annestru post universitària asuba de sa bunífica de is giassus impestaus - si contat - "seu arrennésciu a pagu a pagu a m'insertai in is tzircúitus de s'inzegneria ambientali". In su 2006 su piciocu de su 1976, at pigau parti a unu cuncursu de sa Regioni Autónoma de Sardigna chi, intre is diversas friguras, pediat po sa primu bia inzegneris ambientalis. "Apu istudiau meda, - si pretzisat - renuntziendi e mollendi traballus chi mi permitiant de mi pesai, e a s'acabu apu bintu su cuncursu". De su 2009 Sergio est funtzionàriu regionali. "I est innoi chi sa laurea m'at betiu, - si narat - cun s'agiudu de sa boluntadi manna chi apu tentu, sa bona sorti e prusatotu cun s'apógiu costanti de Elisabetta, sa cumpangia mia". Po su funtzionàriu is arragus chi ferrint a unu laureau sardu funt donaus de s'assétiu de sa terra nostra, de is pagus iscàmbius culturalis e sotzialis cun totu su mundu de su Mediterràneu, "totu custu - s'acrarat - at agiudau a tenni su mundu de su traballu inghisciau, béciu. Unu mundu aundi no ddoi est sa gana de s'amellorai" est in d-unu contestu aici chi po Sergio, po su prus, is s'oberturas a is giòvanus laureaus no benint bias comenti un'abisóngiu, ma comenti un'amaletzu chi podit mudai su status quo. E po custu puru chi sighendi s'arrexonu - afirmat - "su pagu traballu chi s'agat no est po is giòvanus chi ant pigau sa laurea poita custus no benit bius comenti una resossa". Sighendi a chistionai ndi bessit a pillu ca po s'inzegneri un'àteru problema grai chi ferrit a is laureaus sardus est fillu de is arragus donaus de is ispostaduras incolliosas chi no permitit a unu sardu de abarrai a traballai in s'ísula po fai s'impreu chi bistat beni a su títulu pigau, e de innoi su disamparu de sa Sardigna comenti iscera de vida fata a sa marolla. "Est craru - concluit - chi mancat una lézida de acrescimentu e isvilupu generali de sa Sardigna".

Progetu realizadu cun sa partetzipatzione de sa Regione Autònoma de Sardigna – L.R 26/97 subra sa limba e sa cultura sarda