Sa mèngua de sas prajas sardas in un'istùdiu nou
Sa crèschida de su livellu de su mare e sos fenòmenos de erosione cajonados dae su càrrigu antròpicu de sas costeras podet determinare una mèngua de una parte de tres de sas prajas sardas intro de 25 annos. Sa nova nd’essit a campu dae un’istùdiu publicadu in sa rivista Applied Geography e istèrridu dae su dotzente Filippo Celata (Geografia econòmica in sa Sapienza de Roma) in pare cun sa chircadora Eleonora Gioia. Custu intro de su 2050. A concruos de sèculu su datu est fintzas peus cun s’iscumparta de su 70% de sos litorales. Sos autores faeddant de projetziones, am inditant unas cantas zonas de Sardigna cun arriscu prus mannu (Baronia, aristanesu e àteras). «Semus brullende cun su fogu. Sos chi sighint punnende a istrategias de artifitzializatzione de sas costeras contribuit a iscenàrios chi diant pòdere èssere ruinosos».