Dae Sardigna a sas fèminas polacas pro sos diritos issoro

Sustegnu dae Sardigna a sas fèminas polacas. In cussu Paisu, mancari sas eletziones apant cajonadu unu càmbiu de guvernu, abarrat ritza sa legislatzione antifeminile e reatzionària aprontada in sos annos de sa dereta de su Pis. In Polònia su diritu a istrumare est prus chi no limitadu a pagos casos. Duncas sa protesta de su movimentu Strajk Kobiet est sighende, fintzas addae de sas làcanas de cussa natzione. In Sardigna b’at àpidu un’adesione dae unos cantas biddas e tzitades: Bànari, Tàtari, Tiesi, Lungoni, Osile, S’Ulumedu, Nùgoro, Assèmini, Terranoa, Casteddu, S’Alighera, Castiadas. Pro s’ocasion eb’at chie s’at tiradu una foto con s’iscrita Strajk Kobiet, chi cheret nàrrere isciòperu de sas fèminas, e chie at imbiadu messàgios a su consoladu.

«Dae unos cantos annos amus disinnadu de sustènnere sas fèminas polacas e de fàghere connòschere sas cunditziones de sos diritos issoro violados – narat Carla Porcheddu, fundadora de Strajk Kobiet Sardynia –: e fintzas in custa ocasione l’amus fatu. In solidariedade cun sas sorres de s’Europa mesana, emmo, ma a concruos de totu pro cada fèmina, fintzas pro sas sardas. Su chi b’at in Polònia nos ammustrat chi sos diritos chi diant pàrrere achiridos in finitia no lu sunt e chi duncas tocat a istare semper bene atentos».

«Est gràtzias a sas fèminas polacas – narat Marta Lempart, ghia de su movimentu – chi sos guvernantes noos ant bìnchidu. Ma furada nos l’ant custa vitòria. Nois, sas fèminas chi ant protestadu, chi ant isperimentadu sa violèntzia de sa politzia e s’opressione de s’istadu, b’amus unu presidente nou de su parlamentu, cun su partidu suo, chi nos ruspit a cara ghetende·si a pare cun sos opressores nostros. Comente podimus bìdere, s’òdiu contra a sas fèminas nche bàrigat cada làcana polìtica. Naturale chi gherramus contra a custa cosa e pro custu est chi pedimus solidariedade internatzionale, mancari pensaìamus chi non bi nd’aiat prus de bisòngiu».