Ànimas Suspèndias

Brunu Furcas

Ànimas Suspèndias

Est unu meria bascosu de mes'axrolas. Su soli est artu in su celu e su mari unu pagu increspau spainat unu zùmiu lèbiu e arregulari chi s'amànniat in s'interis chi s'àcua s'arrogat in s'oru de mari.

Sa pràja est buida, sceti cuàturu piciochedhus, prenus de vida s'insighint, faint su cucurumbedhu e pigant a punta de peis sa bòcia in s'oru de mari. Is tzèrrius de prexu arrentronant tot'ingìriu. Funt sceti issus is meris de su mundu.

Zakaria est su prus lèsturu de totus, currit cun sa bòcia apodhada a su pei. Mohamed sighit avatu, ma arrecùperat e ndi dhi pigat sa bòcia. Mohamed e Ahied, unu pagu prus a palas funt in afàsciu, ma prexaus de cùrriri avatu de su fradi e de su fradili. Currint che sceti is piciochedhus scirint fàiri, si bidit meda ca funt fadiaus, ma parit no nci èssiri arexoni peruna chi dhus potzat frimai.

De sùncuna un'alluinu, unu sdorrocu ch'insurdat, s'àiri est sèmpri prus callenti e alluposa e su celu si fait de sùncuna mùrinu.

Totu si frimat.

Su tempus est un'araxi de bentu e de sùncuna si spainat in totu sa pràja unu mudori mannu meda.

Irrealidadi.

Si spainat unu fragu argu de una morti e de un'assèliu mannus meda.

Is tzèrrius prexaus de is cuàturus pipiedhus, incirdinaus po sèmpiri de cudhu mannugu mortali de luxi, che in d-unu fotugramu bèciu in biancu e niedhu, badhant in mesu a su fragu malu de un'umanidadi pudèscia.

Imoi is fradis Ahied e Zakaria e is duus fradilis Mohamed, aunius de su matessi sànguni, de su matessi nòmini, e fintzas de su matessi fadu, funt sceti umbras chi si stentant lèbias in cudha terra stratziada. Funt pregontas e amonestu po s’umanidadi imbodhicada de unu distinu ca no podeus scabulli de morti lenta e dolorosa.

Is ànimas no morint mai, abarrant po sèmpiri, in s'eternidadi.

Po issus no nc’est nudha de prus a su mundu chi pigai a puntas de pei e si pònniri avatu a sa bòcia. No ndi bolint sciri de sparèssiri e si sciòlliri in su nudha.

Fintzas sa bòcia at acabbau de arrumbulai e frima abetat una punta de pei, de èssiri tirada in gol in d-una porta fintzas strinta meda po ndi bodhiri ànimas notzentis, ma su tanti manna po fàiri logu in mesu de is palus a is cuscièntzias de cudhus chi spartzinant sànguni intamis de fuedhus bonus de paxi.

Sa bòcia est innia chi abetat.

Ma ita acàpiu nci podit èssiri me in d-una bòcia, una praja soliana, cuàturu pipius e una bomba?

Ahied, Mohamed, Zakaria, Mohamed, mancai imoi bolant lìbberus a pitzus de sa corria de Gaza no dhu podint sciri. Meda piticus po cumprèndiri. Sa mirada insoru scorriat is nuas e imbodhicat su celu in dònnia parti e lompit atesu po circai de scubèrrriri cudhu chi no ant tentu su tempus e sa manera de biri, po circai de cumprèndiri su chi is babbu insorus no podint prus contai.

E nosu mamas e babbus, crèscius in mesu de s’assèliu e is beridadis mai naradas cumenti emus a porri spricai a is fillus nostrus su fadu de chini si est bistu denegai su prexu de sa vida? Cali fuedhus emus imperai po dhis contai s’istòria assurda de una violèntzia chentze perunu sentzu?

Emus a porri sèmpiri narri ca funt bolaus fintzas a su soli po a pustis torrai in sa terra rifressus de is ràjus indoraus cosa sua. E in s’interis is pipius nostrus ant a tènniri custa speràntzia, in sa corria de Gaza, su mari sèmpiri prus increspau, at a sighiri a s’arrogai in s’arena cun piedadi boghendi una chèscia manna chi corus intostaus de sunferèntzias antigas no arrennèscint prus a intèndiri.

Furiau in sardu de francudefabiis