Est bessia sa “Ghia istòrigu-turìstiga de Sant'Itòria de Serri”

(IlMinuto) – Casteddu, 29 de su mesi de ladàminis – Cenàbura su ses de ladàmini est stètia presentada in sa Giara de Serri, in mesu de is sgavus de custu tzentru de atòbiu federali de is nuraxichesus, custu trabballu apitzus de is arrichesas archiulògigas chi nci funti in sa bidha e in is làcanas de issa etotu. Nci fenta medas scientis de is scolas ilementaris, mèdias e de s'universidadi castedhàja. Sa ghia est stètia torrada in frantzesu, spanniolu, ingresu, itallianu, tedescu e in duus arresùmius prus curtzus de is àturus in lìngua portughesa e tzinesa. Bellu trabballu in duna bella prentada, in totu funti noranta pàginis; de bella bisura e de bonu manìgiu po su chi pertocat mannària de sa pubrigatzioni.

Ma ligeisia unu arrogu de custa bella bidea po cannosci prus mellus s'istòria, sa lìngua e is siendas de una de is cussòrgias prus stravanadas de sa Sardìnnia.

Ghia istóricu – turística

Serri: su Santuàriu Federali Nuraxesu de Santa Vitória

e is atras prendas

a incuru de Samueli Antoni Gaviano e Federicu Porcedda

Tradutzioni de is testus in Língua Sarda, Ingresa, Frantzesa, Tedesca e Ispanniola

ÍNDIXI

- Acinnus istóricus e geogràficus

- S’ambienti e su sartu

- Su stemma comunali

- S’archeologia serresa

- Santuàriu Federali Nuraxesu de Santa Vitória

- Crésia de Santu Basili Mannu

- Crésia de Sant’Antoni

- Crésia de Santa Luxia

- Arruinas de Santu Srebestianu Màrtiri

- Ex Monti Granàticu

- Ex Domu Comunali

- Festas e atrus atóbius

- Folk e assótzius

- Sa coxina serresa

- Númurus de importu

- Innui papai e innui dromiri

- Carta de sa bidda

S'Archeológia serresa

Serri bantat unu patrimóniu istóricu archeológicu mannu meda, chi andat de su tempus de is nuraxesus arribbat fintzas a s’edadi de mesu; mancant intamis, is arrastus pre-nuraxesus, ma no si podit negai sa preséntzia de custus pópulus in custu tretu de tempus, e in custus logus.

Duus proto-nuraxis funt s'eredidadi chi podeus biri de s'edadi de su Brunzu de mesu: su primu, s'Urrai, chi est in s'oru de su campusantu nou, est fabbricau cun crastus mannus de perda niedda cun sa ténnica “poliedrica”, de custu est abarrau su perímetru originali, ma isceti is fundamentus; su segundu est postu aintru de s'àrea nuraxesa de Santa Vitória, a costau de sa cresiedda.

De su Brunzu de agoa e de acabbu, su sartu serresu allogat cuàturu nuraxis: Ladúmini, su prus mannu e prus trabballau, cun sa turri in mesu e ingiriau de unu bastioni e cuàturu turris postas in is contonadas, aici mannu chi si bit fintzas de sa strada 128, chi de Serri portat a sa bidda acanta, Ísili. Is atrus tres prus piticus, funt connotus cun is nònimis de Trachedalli, Arruinas e Cúcuru Forru. Su primu est postu in sa parti nord orientali de su sartu de sa bidda, ma po mori de is manixus fitianus e de s'èssiri intipiu su logu de matas chi ddu imboddiant, no si bit meda. Sa própriu cosa si podit narri po cussu de Arruinas, a una turri isceti, giai derrutu a su tempus de is arromanus etotu, fortzis candu fuant pesendindi sa bidda de Biora. Su de tres dd'ant fabbricau cun contonis de carcari, de custu si podit iscerai isceti sa filera prus in artu, intamis sa parti de asuta est tudau de terra, de matas e de orrú.

In sa parti orientali de sa giara si podint biri arrastus de su tempus de is arromanus, candu Serri fuat unu logu connotu po is chi de Casteddu essiant a cabu de sus, cunsiderendu fintzas ca in custu tretu iant sinnau po fàiri passai sa bia manna Ab Ulbia Caralis per Mediterranea. Oru oru de custa bia iant fabbricau sa bidda de Biora. Is arruinas suas funt su chi abarrat de prus importu, e testimóngiant sa preséntzia de is arromanus in cust'ala de sa Sardínnia, poita ca tirant agiumai bintises ètarus, innui funt is terras de Arruinas, de is Ceas, de sa Staria, de sa Terra Santa e de Ladúmini. A parti is cuncàmbias cumercialis, sa bidda fuat s'àndara chi atruessant is sordaus arromanus po nci lòmpiri fintzas a tretu de mesu de s'Ísula; ma apustis una pidémia mala nd'iat dreteminau s'acabbu.

Oindia, pagus diaberus funt is sinnus chi si contant de sa bidda antiga, abarrant isceti pagus centrímetrus de muradura, connotus cun su nòmini de sa Crésia, custa, fabbricada cun sa ténnica Opus Vittatum Mixtum, capassu ca fuant is termas. Atrus arrastus arromanus s’iscerant acanta de is nuraxis giai arremonaus, o in s'oru de is arruinas de sa crésia de Santu Srebestianu, innia puru dduei cumparint arruinas nuraxesas.

De pagu tempus, in Funtana Antas, serrenti sa bia provinciali chi aunit sa bidda a sa statali 128, acanta a unu bacili, ant iscrobetu una gisterna de àcua de su tempus de is arromanus.

Fueddendi de is arrepertus archeológicus, in Biora fuat istétia agatada una perda de trachiti beni trabballada, e portat un'iscritzioni dedicada a Ercole, prodúsiu de sa corporatzioni militari de is Martenses, intamis, in Trachedalli iant agatau una prentza. Podeus nai ca in totu is logus chi eus arremonau, est fàcili a agatai arrogalla de strexu de terra antigu chi documentat s'abbitu de nuraxesus e arromanus.

Santuàriu Federali Nuraxesu de Santa Vitória

In sa parti sud-ocidentali de sa Giara de Serri, in una àrea chi pigat in totu prus de binti ètarus, est postu su Santuàriu Federali Nuraxesu de Santa Vitória, scobertu, in su 1907, de s'archeólugu Antoni Taramelli: est cunsiderau de grandu importu istóricu-culturali, artísticu, unu de is prus importantis de sa Sardínnia, abbitau a sa sighia de su tempus nuraxesu, de su Brunzu de mesu fintzas a sa prima edadi de su Ferru, in s'edadi púnica, VI-III prima de Gesugristu; in cussa arromana, III prima de Gesugristu-II séculu apustis de Gesugristu, fintzas a s'edadi Bizantina, VI-IX séculus.

Po connòsciri mellus sa zona archeológica, innui agataus una grandu variedadi de arrastus, siat a pòdiri fàiri un'abbisita turística, fata a manera iscientífica, chi serbat che un'aina po sa connoscéntzia funguda, o a sa simpli che una ghia ténnica po is chi dd'abbisitant e po is turistas, po cumpriri sa parti didàtica chi est giai a disponidura in s'àrea.

Proto-Nuraxi e atras istruturas

De su Santuàriu si fùrriat a manu de manca, fàcias a su Proto-Nuraxi, chi diora fuat su logu anca biviat su chi cumandàt in sa bidda. A forma ellítica su proto-nuraxi fuat artu assumancu un’atru pranu in cunfrontu a su chi bieus oi. Movendi de custu, s’arribbat a sa Turri cun is ischinniduras, chi est de su tempus de su Brunzu de acabbu: unu nuraxi beni trabballau, oi est cunsiderau cumenti unu Forti, cun una scala aintru, ma de custa abarrant isceti pagus gradinus, chi atruessendi unu passaditzu afortiau s’auniat a su proto-nuraxi.

Acanta dduei funt atras duas istruturas: sa primu acotzada a sa Turri, nomenada Bacili poi is cerimónias, asseliau medas bortas e mudau giai de s’edadi nuraxesa, apustis in cussa arromana e in cussa bizantina. Candu ndi dd’iant pesau fuat unu lacu mannu po s’arrituali aintru de s’àcua, a innui s’àcua curriat de su Témpiu a putzu po mesu de una canaledda, spicigada, chentza de si ndi sapiri, in s’interis de is isgavus fatus de s’archeólogu A. Taramelli. Sa barza tenit una forma prus a mancu retangulari, arrembussada aintru cun perda niedda, segada a cuadrus precisus. Oindia aintru de su bacili funt postus duus artaris cun sa basi de carcari, po s’amostu de brunzus votivus chi arresurtant de s’úrtima fasi de s’edadi nuraxesa.

In s’oru de su Bacili po is cerimónias, agataus sa segunda òpera, nomenada Pinnetu cun s’intrada, tunda, fabbricada cun sa ténnica chi ponit crastus iscuadraus de perda niedda, cun sa crobetura imboddiada a frascas: de interessu mannu est sa preséntzia de un’eca a forma cuadrada. Aintru dduei ant agatau strexu de terra de su tempus nuraxesu, arrestus de ossus de procu e una statuedda de brunzu chi arrapresentat un’ómini a matzoca.

In su Pinnetu, movendi de su proto-nuraxi fàcias a nord, si podit biri su Pinnetu a pranta tunda, cun unu setzidroxu, e un’intrada chi càstiat a est; aintru su pamentu imperdau, intamis totu a fúrriu s’iscerat beni una parti de su setzidroxu a aneddu sèmpiri de perda imperau po is funtzionis sacras.

Témpiu a putzu

Lassendi su Pinnetu cun su setzidroxu, apustis de 50 mèturus camminendi in sa Bia Sacra, s'arribbat a s’istrutura prus de importu de su Santuàriu: su Témpiu a putzu, destinau a is funtzionis sacras de is àcuas. Su Témpiu est postu aintru de una corti ellítica thémenos, ananti, in s'intrada portat unu setzidroxu a is partis, una canaledda atruessat su pamentu e una scala de trexi gradinus portat a su putzu de s'àcua, in orígini portat sa bóvida a cúpola e fuat a pranta tunda, fabbricada cun perda niedda. S’istrutura ndi dd'ant istrantaxada intramesu s'edadi de su Brunzu de acabbu e su Brunzu antigu. In is gradinus de su putzu s'archeólugu A. Taramelli, candu fuat isgavendi, iat agatau unas cantu tumbas, apustis decraradas de s'edadi tradu-antiga, gràtzias a is fíbbias bitzantinas agatadas innia.

francudefabiis