S'istória de Valentina una picioca chi s'iat a bolli torrai a abisai

(In Tempus de crisi) – Casteddu, 9 de su mesi de arbili – Valentina classi 1978, a pustis de su diproma pigau un su lizeu issentíficu de Aristanis pigat su determinu de sighiri a istudiai, e comenti caminu iscerat sa Facoltadi de Línguas e Literaduras Furisteras e ddu fait po arai un'amori bessiu a pillu in is úrtimus annus de is iscolas superioris. "Teniu gana de bessiri de mundixeddu innoia iu bíviu fintzas a intzaras, boliu tenni sa possibilidadi de connosci àteras culturas e de podi fueddai cun sa genti de totu su mundu". Sa picioca de Santa Justa in s'universidadi at aprofundau s'istúdiu de s'ingresu e s'est cunfrontada cun su de su tedescu. Valentina si laureat in su mesi de fiàrgiu de su 2006 in Filologia Germanica e giai sa diri infatu, si contat, mi seu pedia "e imoi?". Sa santajustesa tandu pentzat de pigai parti a su bandu “Master&Back” ma su tiru, a dolu mannu, no dd'est andau beni. Mancai aici Valentina no amollat e cumpilat is documentus po fai su progetu Leonardu. Boliat traballai in s’Istitutu Italianu de Cultura de Stoccarda circhendi de portai a cumprimentu unu de is bisus prus mannus chi teniat, su de traballai in àterus Istadus. Po sa picioca est custa un'àtera arrutroxa. Valentina cumprendit cun tristura ca est difícili a s'insertai in d-unu contestu de traballu chi sighit su caminu de istúdius fatus. Su primu traballeddu chi agatat est unu caminu post lauream in sa Càmara de Cumérciu de Aristanis innoia teniat su cómpitu de promòviri is prodotus agroalimentaris e de s'artesanau de Sardigna. Agoa de custu impreu ,po unu pagheddu de tempus, at fatu sa profesoressa puru, cumprendendi ca no furiat cosa po issa. Sa luxi est lómpia in su 2008 candu torrat a pigai parti a su “Master&Back” e ddu bincit. Prexada pigat is bagàglius e cumentzat su caminu suu in Dublino. Un'esperiéntzia de ses mesis in su Trinity College. Est ingunis chi Valentina cumprendit ca s'agat in d-una realidadi universitària e de traballu diversa meda de sa chi connosciat. "Sa difaréntzia prus manna - si contat - s'agatat in su sistema de gestioni chi est totu aprontau po su beni de s'istudianti e de is abisóngius suus, unu bisu in Itàlia". Torrada in s'ìsula fait su Back in d-un'azienda sarda chi ghiat s'arretza teatrali. Est custu su primu cuntratu de traballu de sa picioca de Santa Justa. Po duus annus promovit is ispetàculus e ghiat sa billeteria. Finiu su caminu de torrada puru, Valentina no bit de s'azienda nisciunu cuntratu a tempus indeterminau, sa promissa chi dd'iant fatu, difatis, est stétia istesiada cun s'arreghèscia de sa crisi, ma sa beridadi est ca teniant un'àtera picioca cun borsa pronta a piagai su postu suu. Valentina imoi agiudat un'assótziu culturali, ma "a dolu mannu is irminorigamentus a sa cultura - si pretzisat - ant amenguau meda sa possibilidadi de circai solidesa in custu campu, e deu m'intendu prus precària de primu". Fueddendi de Sardigna po sa picioca santajustesa is arrugus chi ferrint a is laureaus sardus funt fillus de is de is ofertas casi austentis donandas de s'ìsula nostra. poita s'acrarat "no ddoi est in is capus mannus sa boluntadi de agiudai un'ecunumia chi avalorit su chi donat su territóriu nostru; àteru arragu chi si ferrit - sighit - est su mabi totu italianu de si prangi apitzus". Po su tempus benidori suu Valentina s'iat a bolli torrai a abisai isfrutendi totu is cumpeténtzias pigadas. Su bisu mannu suu, est su de fai un'assótziu chi dongat serbítzius a is aziendas chi bolint promòviri is prodotus insoru, e chi funt cunstrintas a amenguai is costus perdendi sa baga de fai connosci is próprius progetus.

Progetu realizadu cun sa partetzipatzione de sa Regione Autònoma de Sardigna – L.R 26/97 subra sa limba e sa cultura sarda