De sa bancarruta de su Santu Arrafieli sa béndida a stracu baratu de su Dna de is sardus
Ascurta custa nova
(S’úrtima nova) – Casteddu, 15 de su mesi de fiàrgiu - Agoa de sa bancarruta finatziaria chi at tragau sa Fondatzioni Santu Arrafieli de Milanu, funt 15milla is sardus chi arriscant de biri su própriu DNA in béndida, cuntzediu a chini ddu pagat de prus. Ma de ita seus chistionendi? Fadeus unu passu agoa. Curriat s'annu 2000 candu Renatu Soru fundàt sa Shardna Spa, una sotziedadi po atzionis cualificada in genetica molecolari. Cali furiat s'iscopu? Scoberri sa tzimia de is malàdias po ddas prèveniri e po ddas binci. In su 2004, annu chi bit elìgiu a Soru presidenti de sa Regioni, sa sotziedadi patit is primus contracorpus, arribendi a essi bendia in su 2009, a pustis de sa sderrota eletorali de Mr Tiscali. A dda comporai est própriu sa Fondatzioni Santu Arrafieli de Milanu. Est custu s'inghitzu de sa fini. Sa sotziedadi benit difatis trisinada luegus de sa bancarruta de s'Ispidali de Don Verzè. Svalutada de su mercau imoi iat a podi essi pigada a unu prétziu de nudda impari a su Dna de unu númeru mannu de sardus, pigau comenti chi fessat un'ogetu e no comenti unu bagàgliu de datus delicaus, arregortus in dexi annus de traballu fatu in diversus logus de sa Sardigna, e de su cali oi no connosceus s'impitu chi si nd'at a fai. Asuba de sa chistioni fueddat cun d-una nota de imprenta a Manca pro s'indipendentzia. "Ddoi funt novas - pretzisat su Diretivu natzionali de aMpI - chi s'amostant sa bascesa morali e civili aundi est sprufundada sa civilidadi de is sardus, po mori de brillantis personalidadis de sa política e de s'ecunumia acapiadas a su sistema coloniali". Ita fini at a fai su DNA de is sardus? E bosàterus ita ndi petzasis? Sa redatzioni de IlMinuto torrat cras cun d-un’àtera puntada de S’úrtima nova: unu progetu chi bit a su ligidori protagonista de su giornali inditendi is novas chi fueddant de Sardigna e chi po issu funt de importu mannu.
Scàrriga custa nova
Progetu realizadu cun sa partetzipatzione de sa Regione Autònoma de Sardigna – L.R 26/97 subra sa limba e sa cultura sarda
S'ùrtima nova
Progetu realizadu cun sa partetzipatzione de sa Regione Autònoma de Sardigna – L.R 26/97 subra sa limba e sa cultura sarda.
Commenti
finzas a su dna s'anti bendiu,
Ligendi custa noa m'intendu ma
Castiai ca crasi nc'esti una b
http://www.claudiazuncheddu.net/index.php/551-galsi-giovedi-ore-21-su-videolina