Sos giornales de oe #061

Sa Sardigna cun prus pagu guvernadore agradèssidu de Itàlia (e cun sos sìndigos de Aristanis, Nùgoro, Tàtari e Casteddu – Truzzu su de tres dae s’ùrtimu – chi non si la passant bene cunforma a su sondàgiu de su Sole 24 ore), si nd’ischidat oe intre colera (torra) e tifu.

Sa noa de su primu, chi eris l’at dada s’Unione ebbia, si presentat oe forsis assusseghende sos chi eris ant prenadu de cummentos sos post de facebook – in modalidade “non ce lo dicono” – pensende a su comente s’infetzione nche siat lòmpida a Sardigna. Ambos giornales localizant sa cajone: «Colera forsis in sas cotzas cruas», narat La Nuova; «Su colera in Arbus? Neghe de sos caragolos de mare». “Forsis” a banda (ca sunt analizende abba e ortalìtzia de s’òmine infetadu dae su vibrione), sa neghe non movet dae àtera gente. Pro sos tifosos de sos televiròlogos in sa Nuova b’agatamus a Burioni chi narat «su colera est malu a colare dae persone a persone» cando chi Bassetti isperat chi siant neghe de sa cotza crua e «non pro mèdiu de àteru ca si gasi esseret diat èssere peus». Ite cheret nàrrere su chi in italianu issu narat «Per altra via»? Nois su tifu lu faghimus pro su tziu de Arbus pro chi sanet in presse e a chent’annos un’àtera.

Ma su tifu chi mègius connoschimus, su de su fùbalu, dae eris est ligadu a sas paràulas de su ministru de s’isport Andrea Abodi. Chi rispetat «sos sèberos individuales» de su giogadore tzecu Jakub Jankto (chi at a bestire sa màllia de su Cagliari) ma pagu lis agradant «sas impompadas» de sos gajos chi si iscòbiant a su mundu. «Sas impompadas de su Pride» at naradu a pustis, chirchende de tudare su fogu de una polèmica (s’ennèsima) oramai inchesa. Forsis cheret chi a su ministru li nargiamus chi non bi dêt àere bisòngiu de sas impompadas de su Pride cando nch’amus a pònnere a banda mesu-sentèntzias comente sa de su «sèberu lìberu ma...». Ca unu non sèberat intre omo e eterosessualidade. E ca cussu “ma” antìtzipat milli àteras serradas de fràsia («ma si nch’abarrent in tretos issoro», «ma non pretendant sos matessi diritos de sa gente normale», «ma...», «ma...»). Sa chistione oe l’agatamus finamentas in sas primas pàginas de su Corriere de La Stampa.

Peristantu isetemus chi Tzèrberu si nch’essat dae mesu e bèngiat friscura de contare.