Sos giornales de oe #035

Su chi at naradu Enac riferende·si a sa fusione de sos aeroportos de Terranoa e de S’Alighera l’ais pòdidu lèghere fintzas in intro de Il Minuto. Est a nàrrere chi non si podet autorizare cussu progetu «finas a cando non si diat solutzione a s’esigèntzia de lassare a sa Regione sos mandos sotzietàrios atuales e duncas sas cunsighentes funtziones netzessàrias de verìfica e de amparu de sos interessos pùblicos».

Est una cuntierra chi nch'iscudet sa mirada prus addae de sos duos iscalos setentrionales, ca sa cosa ponet unu frenu finamentas a sa privatizatzione de su de Su Masu e a sa fusione fintzas cun cun cussu. Ma est una cuntierra polìtica, cun sa dereta chi si nde gosat narende «aìamus resone nois» e sa manca chi narat «e como?» sena però nàrrere su «ite», sende chi li mancat una lìnia polìtica crara chi movat dae su pùblicu e sena chi su “pùblicu” matessi siat acraridu (carchi die a como aìamus pigadu sos faeddos de su presidente de Confcommercio Bertolotti chi, timende unu pùblicu clientelare proponiat unu pùblicu manageriale).

E si non b’at, a manca, chie narat chi bi diat pòdere àere unu pùblicu pianificadu e controlladu dae traballadores e comunidades, s’alternativa a su mercadu e a s’interessu privadu, in sos contos, abarrat semper “sa flota sarda” de Solinas, fintzas oe atacada in su pàrrere de La Nuova Sardegna chi, lìnia de su giornale, timet como «unu brincu in s’iscurigore». In cussas pàginas leghimus chi sa manera ùnica de bìdere in possa s’aeroportu de S’Alighera, «su prus dèbile», est sa de nche lu chèrrere «in intro de una regia ùnica e de unu progetu ùnicu». Emmo, de acordu. Ma non cun gestione e controllu privadu, diant dèvere nàrrere a manca.

Non b’at cuntierra funduda duncas, nen visiones de sotziedade in custa allega. Sa carella est intre privatizadores e privatizadores ma non meda. Est una làstima chi non si propòngiat unu’àteru modellu de pùblicu e no amus a tardare a lèghere chi, sigomente sa polìtica at fallidu in contu de tzilibirche tando bi diat chèrrere una gestione privada de su monitoràgiu e de sas atziones pro nche l’ispèrdere.

E s’àteru passàgiu de nde collire dae sos giornale sardos de oe est pròpiu su pàrrere (esternu) chi acasàgiat L’Unione sarda in riferimentu a custa piae. Claudia Zuncheddu, dae sa prima pàgina, narat chi «no amus imparadu nudda dae sos dannos de custus ùrtimos chimbe annos. No est craru a sos legisladores e a sos òrganos de controllu chi s’impreu de insetitzidas comente sa Deltametrina cumportant costos ambientales, sanitàrios e econòmicos prus chi no artos. Sa perigulosidade biològica e sanitària de su produtu, finamentas pro s’òmine, est prus chi non documentada dae istùdios iscientìficos, comintzende dae su Sud Àfrica, in ue l’ant impreada contra a sa malària».

Mentovadu su perìgulu pro sas abes e pro sos màndigos nostros. E mentovada fintzas sa Fao, chi in sas lìnias ghia suas «non previdet s’assàchiu chìmicu». Pro la serrare. A si diat pòdere pensare a unu pùblicu diferente? Cun preventzione massissa movende dae su chi sos traballadores e sas comunidades connoschent? Custu arresonu balet fintzas pro sos aeroportos.