A fùrriu in Ungheria

(IlMinuto) - Casteddu, su 14 de làmpadas - Andare a giru in Budapest, sa capitale de s'Ungheria, bolet nàrrere a s'atzapare in mesu a medas logos de interessu, cumentzende dae is palatzos chi sunt in sa ruga chi colat oru-oru a su riu in Pest. Intre custos b'est su Parlamentu, chi est su prus de importu e at un'influèntzia culturale asbùrgica chi si bidet deretu, ma bolent bidos fintzas is edifìtzios de s'istrada Andràssy ùt e is bighinados chi sunt crèschidos a curtzu a is bias majores de Pest.
Pest est fàtzile de ammirare, pro ite ca est totu collegada cun is tres lìnias de sa metropolitana. Ma comente s'arribat dae Pest a Buda, sa parte de sa tzitade a manu manca de su Danùbio? Cun is postales 16, 16A e 116.

In Buda si podet bìdere un'imbòligu istraordinàriu de paritzos istiles architetònicos de tempos istòricos diversos. Is abbas de su riu, chi rugrat sa tzitade pro unu tretu de 28 km, inghìriat carchi ìsula comente s'ìsula Margitsziget, chi est connota fintzas pro èssere "s'iscusòrgiu de is tesoros de sa metròpoli".

In Buda bos cussigiamus de bìdere: Aquincum e is ruinas de sa provìntzia romana antiga; is fràigos de s'època turca in su bighinadu de Víziváros; sa tumba de Gül Baba e is istruturas termales. Medas de custas sunt s'erèntzia chi at lassadu sa dominatzione turca, chi fiat istada sa prima chi aiat cumentzadu a isfrutare in manera intensiva sa richesa de is abbas, chi faghent sanare de sa bena chi colat pro 10 km suta de is mògoros de Buda. Una richesa chi non fiat disconnota mancu pro is Cèlticos e pro is Romanos. Difatis, sunt istados is Romanos chi ant fraigadu 12 bagnos termales in su territòriu de Buda.

Duncas, sa tzitade de Buda costoit is ammentos prus de importu de s'istòria ungheresa, cun is fortificatziones chi sunt abarradas dae su tempus de is primos re ungheresos, is domos chi ant mantesu elementos architetònicos de su sèculu XV, e is memòrias de su Rinaschimentu.

Buda si podet bìdere puru cun sa funicolare chi si pigat dae pratza Clark Ádám tér, a curtzu de su Ponte de is Cadenas, e arribat a su Casteddu de Buda, àtera prenda de visitare.Custu istiu, si boleis una vacàntzia diversa dae is sòlitas e seis pensende galu a ue andare, bos cussigiamus unu biàgiu a sa capitale de s'Ungheria. In cue in s'istade, ogni fine chida, su Ponte de is Cadenas diventat pàtria de unu pùblicu mannu, de una truma curiosa de gente e de benduleris. Pròpiu in cue difatis organizant sa Fiera de is Mestieris, is dies a curtzu a su 20 de austu, e su Fèstival internatzionale de su binu e de s'ispumante, in cabudanni. Ma b'at àteru puru, ca in cussu tempus de s'annu s'ìsula de su cantieri navale nche l'intregant a is giòvanos pro una chida, pro su fèstival Sziget.

E galu, sa sinagoga in carrera de Dohány est unu de is logos in ue faghent su fèstival istadiale de sa cultura ebràica, organizadu in s'agabbu de austu e in su cumentzu de cabudanni. Custa est fintzas una sala pro cuntzertos perfeta. Sa sala Petõfi, chi una borta fiat sa sala manna-manna pro is esibitziones de su Parcu de sa Tzitade oe est unu logu pro s'ispassiare istimadu dae is giòvanos, in ue in s'ierru si podet patinare in su lagu astradu.

In prus, si seis de buca bona e prefereis is sabores durches a cussos salidos, custu est pròpiu su biàgiu giustu pro bois: in Budapest b'at unu caminu fatu a beru pro is buconàrgios, un'itineràriu chi depeis fàghere pro fortza si boleis acuntentare sa buca bostra! Est a òbligu un'iscampiada a is butegas de durches che a cussa antiga de Gerbeaud (Vörösmarty Tér), a sa cafeteria e pastisseria Zsolnay (Váci), a su Cafè Astòria (Kossuth Lajos), a s'Auguszt (Kossuth Lajos), a su Cafè Múzeum (Múzeum körút), a su Cafè Mûvés (Andrássy) e a sa pastisseria Lukács (Andrássy).

Unu caminu chi t'at a giùghere a su bighinadu de Palatzu Reale, in Buda, in ue est su cafè-pastisseria Ruszwurm, chi est sa butega de durches prus antiga de s'Ungheria!

Carta de identidade de su logu