S’istória de Stefania, una laurea in buxaca chi dd'at imparau a no fai progetus po tu tempus benidori
Image
(In Tempus de crisi) – Casteddu, 20 de su mesi de arbili – Laureada in Architetura de is Fràbicus, Stefania classi 1987, at istudiau cun s'ispériu de podi tenni unu tempus benidori comenti si depit. E po lompi a s'obietivu chi si furiat posta, sa picioca de Ceraxus at dépiu renuntziai a istadis a su mari, a is domínigus in su parcu e prus de una bia a bessiri su sàbudu a merì. Totu custu po si pigai su títulu in tempus. Sa diri de sa laurea, si narat: "isperau de essi lómpia, e, in su mantessi mamentu pentzau puru chi cussa fessat sa tucada po cumentzai una vida noa, ma fintzas a oi no est stétiu aici", "poita - si pretzisat - sa laurea m'at betiu, chentza duda peruna, su disimpreu" e arrexonendi - sighit - "Si mi fessi frimada scéti a su diproma, oi ia a tenni de seguru ses annus de paga, prus esperiéntzia e prus possibilidadis de traballu". Imoi Stefania, imbecis, s'agatat cun d-una laurea in su cadàsciu e no fait àteru ca pentzai a is sacrificius fatus de issa etotu e de sa família sua e alleghendi s'acrarat: "si mi ia a dépi circai unu traballu difarenti a petus de su chi apu istudiau iat a essi una sderrota mala". Su chi abarrat oi a s'architetu de Ceraxus est sa dilusioni manna de ai fuliau annus, fatiga e dinai po unu tempus benidori chi no ddoi est. Chistionendi de Sardigna po Stefania is arragus chi ferrint a is laureaus sardus funt acapiaus a s'auséntzia de cumpetzioni cun is àterus istadus, poita - afirmat "po unu motivu o po un'àteru unu laureau italianu tenit unu bagàgliu culturali prus bàsciu a petus de unu laureau ésteru, e fatuvafatu s'agataus a tenni puru un'edadi prus manna poita in meda istadus si fait cuatru annus de litzeo e cuatru de universidadi. Si aciungeus custu a su fatu ca s'ísula nostra est penalitzada de unu parri geograficu i económicu est ladinu ca sa difaréntzia crescit". S'architetu custu ddu at sapiu poita issa etotu imbiendi a foras lítaras po fai su dotorau s'est bia arrespundi prus de una borta ca s'architetura chi at istudiau issa est tropu traditzionali, e de innoi sa proposta de fai unu master a foras po essi totu a unu passu cun is abisóngius insoru. Scéti agoa, is universidadidis fueresteras, ant podi pigai in cunsidériu sa candidadura sua. Ma po Stefania is problemas no si frimant scéti ai custu. "Is impresas puru - marcat - funt po su prus blocadas a pigai neolaureaus po mori de is pagamentas grais medas chi ddis ghetant. Tocat nai puru ca no funt medas is aziendas chi puntant a s'amaistramentu de is giòvanus biendiddu comenti perdimentu de tempus e de dinai". Si sa carriera aziendali no lassat luxi, po s'architetu sa circa puru est a s'iscuriu "Poita in Sardigna - narat cun tristura - no esistit, ma custu est unu problema generali de totu s'Itàlia". Est po tutu custu chi sa laurea at imparau a sa picioca de Ceraxus a no fai progetus i est po custu chi po imoi concluit: "no m'abarrat àteru che bivi a sa giornada".
Progetu realizadu cun sa partetzipatzione de sa Regione Autònoma de Sardigna – L.R 26/97 subra sa limba e sa cultura sarda
© RIPRODUZIONE RISERVATA
In tempus de crisi
Progetu realizadu cun sa partetzipatzione de sa Regione Autònoma de Sardigna – L.R. 26/97 subra sa limba e sa cultura sarda
Image
