S’istòria de Istevena, una professora chi mancai precària at pigau su determinu de abarrai e gherrai in sa terra sua

(In Tempus de crisi) – Casteddu, 30 de su mesi de arbili – "Sa curiosidadi de s''àteru', de su chi est diversu de mei, po lìngua o po cultura, m'acumpangiat de candu furiu pitia; no seus fueddendi de una sidi chi si podit umpriri poita s'arrichesa chi bessit a pillu de su cunfrontu cun s'àteru t'apretat a arai sèmpiri custa curiosidadi. A sa cusciéntzia ca po cumprèndiri a s'àteru si depat primu isciri chini ses, e deu ci seu lòmpia abellu abellu, ma giai de candu furiu pipia iscidiu ca s'iscàmbiu intre is cultuturas est possìbili scéti chi si comunicat, de innoi s'iscera mia de istudiai lìnguas istrangias". Est cantu afirmat Istèvena chi agoa de una esperiéntzia de istùdiu longa in is Istadus Unius, innoia at pigau su diproma de iscola superiori, ma prusatotu aundi at imparau sa lìngua, est torrada in Sardigna e innoi in su 1995, at pigau su diproma in su Lizeu Linguìsticu e at sighiu su caminu de istudius suu iscrirendusì in s'Universidadi Casteddu e pighendi su tìtulu in Lìnguas e Literaduras Istrangias. Agoa de sa laurea sa picioca de Crabònia at cumprendiu ca su caminu suu, is sacrificius fatus de issa etotu e, is de su babu e de sa mama, no iant essi bastaus. Tot'in d-unu sa laurea furiat diventada unu puntu de tucada, e no prus unu puntu de arribu; "sa conoscéntzia mia, su diproma americanu miu, is viàgius chi apu fatu in àterus Istadus, pagaus cun is borsas de istùdiu o is notis passadas a traballai in sa càscia de su bar de una discoteca de provìntzia - si narat cun tristura - no m'iant ai assegurau unu primu postu in is listras de s'ufìtziu de collocamentu e nimancu in is graduatòrias de su Proveditorau de is Istùdius"."Apu dépiu scobèrriri, mancai de mala gana, - sighit - ca s'istòria mia no est ispetziali, ma est s'istòria de su prus de is giòvanus laureaus sardus, pruschetotu de is chi funt comenti a mei, chi no benint de una famìlia cun disponibilidadis econòmicas netzessàrias po si pigai is ispesas de sa cumpridura de sa pròpriu istrutzioni, chi oi tambeni bolit una sotziedadi classista comenti est sa innoia biveus". E sighendi s'arrexonu cun nos, sa professora de ingresu, marcat: "Nos seus is chi no tenint su parenti dirigenti de sa Asl o s'amiga de sa mama chi imparat in s'universidadi. Seus is chi si funt fatus istrada scéti cun is fortzas insoru". Istevana at dépiu renuntziai a imbucai a lestru in su mundu de su traballu. Po arrenesciri a imparai, difatis, serbiat s'iscola de annestru po s'imparamentu e, in su mantessi tempus, a cantu narant is mantessis impreaus de s'ufìtziu de collocamentu, issa furiat amaistrada meda po agatai traballu insertendusì in is listras insoru. Agoa de sa laurea su bisu de sa picioca de Crabònia iat essi stétiu su de sighiri a istudiai e, agoa de imparai, ma est stétia intimorigiada de sa serradura stringenti de s'Iscola de Annestru i est aici chi at dépiù fai su cuncursu po podi intrai ingunis. De su 2006 a su 2008 at difatis frecuentau, dògnia diri po duus annus, sa Ssis, pighendi s'abilitatzioni po s'imparamentu de sa lìngua ingresa in s'iscola média e in sa superiori. In su beranu e in s'istadi de su mantessi annu, sa professora, classi 1976, at istudiau puru po su cuncursu de dotorau de circa in literaduras cunfrontadas, "cincu mesis de istùdiu macu - si pretzisat - po benni a isciri agoa ca su cuncursu no iat essi stétiu fatu po auséntzia de dinai! Una situatzioni foras de contu, a su puntu ca a faci de un'assurdidadi aici manna m'iat podi scapai s'arrisu puru, ma furiat sa vida mia, su tempus miu, s'impignu miu, su tempus benidori miu. Furiat su progetu de tantis giòvanus friscus de laurea chi boliant incarai in su mundu de su traballu chentza de acabai de istudiai". Puru si su prus de sa genti no cumprendit su sensu de ai istudiau tanti po bivi agoa sa cunditzioni trista de disimperada, o si ddi at andai beni, sa de precària po totu sa vida, sa professora de ingresu no s'est mai arrepentia de ai fatu su caminu de istùdiu pigau, mancai sa laurea de una perra dd'at permìtiu de s'incarai in su mundu de su traballu, de s'àtera dd'at ingabiada e sighit, comenti s'acrarat issa etotu, a bivi in sa duda e in s'impossibilidadi de fai progetus siat po cosas de pagu contu siat po cosas de importu mannu. "No tengu in progetu de fai fillus po esempru - si marcat amargamenti - ma m'ia a intendi mellus si custa iat podi essi un'iscera lìbera mia, e no un'isceberu acapiau a is cunditzioni econòmicas mias; a s'edadi mia, m'iat a praxi a mi nci andai de sa domu nativa, ma sa laurea in concretu no mi serbit a pagai s'afitu e is bulletas". "Tocat a nai puru, fueddendi cun craresa, ca su prus de is maistrus suplidoris e precàrius no gherrant nimancu prus po su stipéndiu, ma po cussu puntixeddu in prus chi ti fait artziai in graduatòria", "e - sighit - mai siat a s'impignai cun d-un'àteru traballu, poita si s'arrefudant is supliduras si cabat in graduatòria!" "Ma de papai no ndi fueddat prus nemus?" si preguntat a sa sola. E allega allega, si contat ca de pagu s'est isboddiau unu cuncursu a càtedras, ma po sa classi de cuncursu sua innoni in Sardigna no ddoi at logu, i est aici chi unu nùmeru mannu de collegas suus si ndi funt dépius andai in Itàlia po ddu podi fai. De is fueddus de sa picioca de Crabònia ndi bessit a pillu ca s'istòria, chentza de abarrai a fai ingirìus medas, est sèmpiri sa mantessi: chi si podit permìtiri de pigai un'aèreu e casumai de afrontai totus is ispesas chi abisongiant po fai unu possìbili trasferimentu andat ainnantis, is àterus andant scianca scianca. "Ma poita, - arrexonat cun nos - mi preguntu deu, fai unu cuncursu candu ddoi est giai una graduatòria fintzas a candu ispàciat chi no est po nudda crutza? Poita lassai obertu unu dòpiu binàriu permitendi a is laureaus nous de imperriai a chini est precàriu de una vida? No potzu sunfriri sa genti chi mi narat ca sa mia est una laurea chi si podit impitai in s'ésteru puru, ca seu assortada meda a connosci s'ingresu e ca po agatai traballu tocat essi dispostus a fai sacrifitzieddus, a preni sa balìgia e a moviri". Istevèna su prus de is bias s'intendit nai puru cosas comenti: "toca no ci creu pròpriu tui chi as tentu sèmpiri su pistighingiu de partiri, sa curiosidadi de conòsciri cosas e personis noas! Ma comenti mai no ti ndi andas de custu logu chi no tenit abetu?", Istevèna no s'abarrat pentza pentza e segura de sei afirmat: "Poita deu seu sarda!" e si pretzisat ca a s'arrespusta no aciungit nudda de prus, nimancu candu s'àtera personi no cumprendit, o mellus fait finta de no cumprendi. S'iscrizioni sua in sa Facoltadi de Lìnguas e Literaduras Istrangias, nasciàt comenti si pretziat alleghendi, de su presupostu ca su suu depiat essi unu viàgiu a s'iscoberta de s'àteru, ma imbecis po issa, est stétiu de prus unu viàgiu a s'iscoberta de sei e de sa pròpriu identidadi. A sa picioca, s'Univerdidadi dd'at donau e dd'at liau puru cosa. Ndi dd'at liau sa cusciéntzia de su chi est issa, fadendidda cresci e fadendiddi imparai is cosas comenti si fessat italiana, fadendidda sbregungiri de is dòpias suas e imparendiddi ca sa Sardigna est una regioni, insertendidda in sa chistioni meridionali e annestrendidda a tzerriai su sardu "dialetu". De s'àtera perra perou dd'at donau is istrumentus po essi indipendenti in s'istùdiu, in s'esercìtziu de su pentzamentu, una solutzioni ascintziu in s'iscola sarda, "s'iscoberta - si pretzisat - ca s'istòria si torrat a arripiti, chi issus puru, is istudiantis giovuneddus, ant depi fai su mantessi caminu miu, chi a issus puru at benni imparau su contixeddu de mama Itàlia chi amat a totus e chi a totus providit e, si ant a tenni sa fotza de resìstiri fintzas a sa fini de su caminu de annestru, po issus puru ddoi at ai una balìgia in s'arrepranu de domu". A su mamentu Istèvena imparat lìngua e literadura ingresa in d-unu litzeu linguìsticu, e traballat po tréixi oras a sa cida imbecis de is dexiotu chi si faint. Po su tempus benidori suu sa professora de su Surcis at pigau su determinu de abarrai in sa terra sua. E si marcat cun frimesa: "deu abarru innoi, no mi praxit a mi nci fuiri poita sa nai est aciuvendi. Innoi ddoi at meda cosa de fai e pagu b'intrat su rescatu personali, poita seu cumbinta ca is problemas de sa Sardigna funt fillus de una conditzioni de colonizatzioni econòmica e culturali perenni, e no funt donaus po nudda de is tantis crétias disutilidadis e scarsesas de su pòpolu nostru, e in custu casu de is laureaus nostrus. "Timu - sighit - ca chentza chi su pòpulu sardu pighit cusciéntzia, e debressi puru, s'iscera de is laureaus sardus a su fàmini at essi sa de lassai sa terra nostra. I est po custu puru ca insistu asuba de su rolu educativu de s'iscola, imparaus a is istudiantis nostrus su chi seus, sa lìngua nostra, s'istòria nostra, poita si issus no imparant su chi funt no imparant a s'amai e a s'istimai po su chi funt, est a nai sardus. No ant a cumprendi mai s'apretu de una gherra contra a una malacrimentzia chi bit su disimpreu de sa genti nostra, laureaus e no, comenti una scéti de is facis prus malas chi tenit una situatzioni destruidora".

Progetu realizadu cun sa partetzipatzione de sa Regione Autònoma de Sardigna – L.R 26/97 subra sa limba e sa cultura sarda