S’istória de Martinu: sa gherra e su determinu de fai su traballu suu in Sardigna
Image
(In Tempus de Crisi) – Casteddu, 23 de su mesi de martzu – Classi 1977, Martinu si contat s'istória sua, unu contu de un'istudianti chi bisàt una laurea in Isciéntzias Agrarias. Martinu po chistionis económicas no at pótziu pigai su caminu disigiau e at dépiu fai un'àtera iscera, su piciocu at pigau su determinu de s'iscriri in Isciéntzias Naturalis, una laurea símili a sa bisada chi ddi permitiat de ponni impari s'amori po sa natura e su pagu dinai chi teniat, fadendi arresparmiai aici a sa família sua. Su giòvanu de Muristènis si laureat cun d-unu caminu de istúdiu ispantosu: s'Erasmus, sa publicatzioni de sa tesi, sa laurea in cursu e cunvegnus internatzionalis. Ma su chi Martinu bisàt furiat scéti unu traballu e - si contat - "Caluncuna diri infatu de su títulu seu torrau a fai su chi sèmpiri iu fatu in s'istadiali a cumentzai de su primu annu de is iscolas superioris: su giornaderi in su satu, primu in sa bogadura e in s'aringiu de sa canciofa, e agoa arregollendi tamàtiga. Asuta de su sobi buddiu de s'istadi Martinu cumprendit ca est tempus de pigai determinus nous e cumentzat aici sa circa de unu master in sa penísula. Tandu imbiat su curriculum suu a sa facoltadi de agrària de sa Tuscia. In su mesi de paschixèdda sa nova, Martinu benit isceberau intre 350 candidaus. Fiamenti su piciocu portat a cumprimentu su bisu suu, est a nai fai unu caminu de istúdiu in sa falcoltadi de agrària. Totu chentza de pigai nisciunu finantziamentu, ma boghendi issu etotu dinai de busciaca. Martinu a petus de diversas propostas de traballu intre is calinis una in Cina, si contat cun frimesa de ai iscerau sa Patria sua, sa Sardigna, terra chi ddu bit protagonista dógnia diri de diversas lotas. Torrau a sa terra de bartzolu, su piciocu de Muristènis s'agatat torra a fai po calincunu mesi su giornaderi in su satu. Ma no mollat su bisu suu e a pustis de unu bellu pagheddu de tempus agatat su primu impreu de laureau in d-unu progetu aintru de unu caminu naturalisticu. Agoa lompit un'àteru progetu apitzus de is sueredus in Sardigna e a pustis de tempus benit tragau puru in progetus universitàrius, fintzas a fai unu dotorau de circa europeu chi ddu portat a si cunfrontai fissu cun colleghes medas e a tenni publicatzionis de importu mannu in America, Ispagna, Fratza e Inghilterra.Oi Martinu traballat comenti circadori precàriu in s'Universidadi e arrexonendi afirmat ca is arragus chi ferrint a unu giòvanu laureaus sardus funt medas comenti medas funt is responsabilidadis. Sa lista est longa, ma intre is arrexinis mabas, po su circadori, ddoi funt de seguru is políticas de imparu regionali po su prus ausentis, s'afatallu casi totali de agiudus económicus po brevetai ideas noas e de profetu públicu, s'auséntzia de unu depósitu económicu po inghitzai is fainas imprenditorialis e su tempus meda liau a is cristianus po mori de is amaistramentus longus. Martinu sighit a gherrai e a arai diversus progetus po su tempus benidori suu, intre custus unu asuba de totus, pigai finantziamentus regionalis i europeus po mandai ainnantis un'istúdiu chi tenint d'iscopu de torrai a fabricai s'istória de su sarmentu e de su binu in Sardigna, ma no est totu, poita Martinu atressu de sa circa sua bolit puru torrai a disignai is atràvigus de su cumértziu de su binu chi is pópulus antigus de Sardigna teniant cun àterus pópulus de su Mediterràneu.
Progetu realizadu cun sa partetzipatzione de sa Regione Autònoma de Sardigna – L.R 26/97 subra sa limba e sa cultura sarda
© RIPRODUZIONE RISERVATA
In tempus de crisi
Progetu realizadu cun sa partetzipatzione de sa Regione Autònoma de Sardigna – L.R. 26/97 subra sa limba e sa cultura sarda
Image
