Sos giornales de oe #060
B’at unas cantas maladias chi ispantant petzi mentovende·las. S’articulatzione fonètica de su faeddu in chistione essit dae buca cun assentu grae e torrat a sonare in conca che si sas sìllabas suas matessi pàrgiant cumponentes infetivas. Colera. Chie si lu podiat immaginare de torrare a lèghere custa paràula in sa prima pàgina de unu giornale sardu (L’Unione) chi, difatis, nde faeddat «chimbanta annos a pustis»?
Sa prassi narrativa est iscumproada: un’ammentu de su chi b’acontesseit su 1973, cun unu piscadore de Ceraxius chi aiat piscadu arsellas in sas abbas de Santa Gilla; sos collegamentos cun sos eventos de Nàpoli; sa gherra pro sos vatzinos (tando fiat una gherra sì-vax); sos allarmismos; sos inditos sulenos etc. L’Unione movet dae sos archìvios suos pro nos contare sas noas de 50 annos a como, finamentas cun s’immàgine de sa prima pàgina de tando. E pro su de custas oras narat su chi chie si siat diat chèrrere lèghere: «Unu casu isuladu, ma serbit craresa».
«Nche semus a tesu dae cussos iscenàrios, ismanniados de su restu dae sas noas chi lompiant dae Campània e dae Pùllia, in ue s’epidemia cajoneit unos cantos mortos. Dae tempus su colera est cosa chi si podet curare, sas terapias antibiòticas torrant a su mìnimu sas cumplicatziones ligadas a una disidratatzione prus chi non lestra. Abarrat s’efetu istèniu in cara de una maladia belle isbiorida in su tempus ma cun nùmene semper minetzosu. Est de importu, duncas, chi sas autoridades cumpetentes siant craras e trasparentes pro su chi pertocat su cundimentu de Arbus. Gasi chi sos tzitadinos e sos turistas chi custas dies sunt in Sardigna abarrent sulenos».
Colende a sa polìtica L’Unione nos proponet un’intervista a su segretàriu dem Pietro Comandini a pustis de pagas dies dae sa mesa de sa coalitzione de tzentru manca («una mesa prus carca de una praja in austu», leghimus a ghisa de cummentu), cun Comandini matessi chi faeddat de «programma rivolutzionàriu pro sa Sardigna» movende dae sa trìbide «salude, mobilidade, istrutzione». In contu de sanidade su segretàriu, sena lu mentovare, iscunfessat sa lìnia de Arru: «Amus protzèdidu da sa parte isballiada de sa riforma, afortiende sos grandes ospidales imbetzes de sa meighina territoriale, e pro custu amus pèrdidu sas eletziones». Forsis sa crìtica est finamentas pro chie disinneit de lu torrare a candidare, a Arru. E semper faeddende de candidaduras, Comandini narat chi no l’ant a seberare in Roma sa ghia de sa coalitzione. Fintzas ca in Roma b’est Elly Shlein e Comandini fiat pro Bonaccini (chi essit oe in su Sole 24 ore comente su mègius guvernadore). Pro su chi pertocat s’iscola nemmancu in cue «si podet disinnare totu movende dae sos paràmetros natzionales».
E a dereta? S’Unione ammentat chi in sa mesa de su tzentru-manca b’aiat gente chi sa borta colada fiat cun Solinas (pensemus a su ragrupamentu nou de Franco Cuccureddu). Su cuadru presentadu est custu: Solinas (su peus guvernadore, semper cunforma a su chi narat oe su Sole 24 ore) est in cherta de serrare un’acòrdiu cun Riformatori e cun sos de Tunis; sos de Fratelli d’Italia cherent impònnere sa ghia issoro; Forza Italia si diat pòdere presentare comente resurtu de unu «giogu de echilìbrios disinnadu in sa mesa natzionale». La Nuova faeddat de su tzentru dereta movende imbetzes dae s’addòbiu consiliare de cras e dae s’allega de su collegadu a sa finantziària chi, forsis, at a animare s’àula dae mèrcuris. In cue amus finamentas a bìdere comente s’at a isvilupare s’allega in contu de ospidales noos.
Duas sas noas de importu chi brotant imbetzes dae sas pàginas de su giornale tataresu. Sa prima pertocat s’isport e sa riforma de sas sotziedades. «Su ministru Andrea Abodi – leghimus – bogat a campu sa riforma de sas sotziedades diletantìsticas. Unu sèberu chi diat pòdere cantzellare parte manna de sas sotziedades isportivas de s’ìsula. Chie organizat s’isport diletantìsticu seguru est chi custas normas diant segare sas ancas a sas sotziedades». In sas pàginas 2 e 3 s’aprofundimentu.
Prus a intro agatamus imbetzes sa noa de unu babbautzu (su «Coraebus undatus») chi «tacat e istuvat s’ortigru» in sos suèrgios de sas cussòrgias de Tèmpiu, Caragnani, Àggjiu e Luris. S’allarme est su de Confagricoltura chi at denuntziadu una polìtica forestale fartosa «sos ùrtimos annos» e chi non diat chèrrere a impreare cun improvisatzione «sas resursas de su Programma de isvilupu rurale».
Sos giornales italianos comente l’aberint custa chida? A banda su chi amus giai naradu in contu de gradimentu de sos presidentes de Regione (sa governance poll de su Sole 24 ore), unas cantas primas pàginas de oe movent dae sa chistione La Russa (Corriere della sera, La Stampa, La Verità e Libero) finas mentovende a sa ministra Roccella (chi nât chi Ignazio Benito Maria «est unu babbu») e a su giornalista Facci chi fintzas issu aiat discurpadu a Apache narende chi sa pitzoca fiat «fata de cocaina in antis» de bi colare su fìgiu de sa segunda càrriga de s’istadu. «Deretas contra a s’ambiente» est imbetzes su tìtulu de Repubblica chi at intervistadu a Frans Timmermans, vitzepresidente de sa Cummissione europea. (m.p.)