Sos giornales de oe #049

Amus pòdidu lèghere in sos giornales de eris s’abbolotu nou in sa polìtica regionale movende dae sa delìbera de duas chidas a como in contu de ospidales noos. Se segunda parte de sa cuntierra, isfogende sas pàginas de s’Unione e de sa Nuova cunfirmant unas cantas tendèntzias de sa carella. Movamus duncas dae sas pregontas chi amus postu eris a concruos.

Sa prima: «S’at a pèrdere su chi si fiat megiorende?». Emmo, paràula de Doria chi nch’imbolat a s’arga su progetu de sa piastra tecnològica de su Brotzu. Sa piastre? Eja: «25 milliones de fundos europeos», su de «40 milliones de fundos regionales (de su 2017, Giunta Pigliaru)» e finas su «primu apaltu de 5 milliones» agiudicadu a concruos de s’annu coladu. Totu pro b’àere «Dea e Trauma Center, 2 salas operatòrias ìbridas (Neurochirurgia e Chirurgia vasculare) e 12 salas operatòrias, terapia intensiva post-chirùrgica cun 24 letos». Collegadu a sa piastra pro mèdiu de tunnel finas su tzentru de terapia iperbàrica. Duos pianos de interventu in contradditzione, duncas. E ite narat Doria oe? Legamus s’Unione. «Beh, totu sos bandos acumpridos e cun traballos galu a comintzare los amus a modulare a nou o blocare. Si devimus fàghere in Casteddu un’ospidale ex novo, non podimus gastare 70 milliones de èuros pro unu fràigu agiuntivu in un’istrutura chi amus a lassare. Cussu investimentu non tenet sentidu perunu». Craru, no?

Sa segunda: «E cantu b’at a chèrrere pro su chi ant in pessu deliberadu?». In contu de dinare Doria, tràmite La Nuova, chi «bi l’amus totu». «Est dae tempus chi ischimus chi cun sos rispàrmios dae sos acantonamentos (nessi 480 milliones cada annu) e àteros fundos natzionales e europeos a disponimentu pro sas infrastruturas, no at a èssere cosa difìtzile pro nois ghetare a pare su chi nos serbit». In contu de tempus Doria comintzat a la contare difìtzile ma faghende dipèndere sa cosa dae àtere. «Intro de austu sas Aziendas (Ares, Aou, Asl, ndr) nos ant a dèvere imbiare sas conclusiones (sa documentatzione de sas àreas idòneas, ndr) a pustis chi si sunt cunfrontadas mescamente cun sos Comunes interessados, ca nudda amus a impònnere dae artu». A babbu mortu. A pustis de àere iscontzadu, dae artu. E duos meses de tempus ebbia.

Pròpiu como chi est lompende su calore...

In sas àtera pàginas podimus agatare sos traballos de sa Tàtari - S'Alighera, sa riforma de sos Consòrtzios de bonìfica proposta dae su sardista Maieli ma chi non cumbinchet s'Agentzia de su distretu idrogràficu e sas istatìsticas noas-betzas in contu de traballu a pustis de sa làurea.

Sos giornales italianos sunt de cada manera galu faeddende de Berlusconi mancari interradu. E lu faghent movende dae sas punnas de su bardiasèglios Nordio. «La giustizia di Silvio», tìtulat Repubblica. Sa chistione est s'abusu de ufìtziu. «È già risorto», ponet Il Fatto. Pro par condicio ponimus puru su tìtulu de Il Giornale («Giustizia, ora si cambia. Il cavaliere vince ancora») e su de Libero («Giustizia è rifatta»).