Sos giornales de oe #031

Bonas dies... Sende chi in sos giornales sardos torrat sa chistione de sos traballadores male pagados in sos logos de sos turistas e sa de sa Regione contra a F2i in contu de aeroportos (mancari b’apat finamentas carchi brincu de tzilibirche, fintzas cun editoriale de unu de sos duos diretores), oe comintzamus dae sos giornales italianos e dae sas riformas costitutzionales.

«Riformas, tratativas a ostàculos» (Corriere); «Riformas a s’iscuru» (Repubblica); «Riformas, su sèberu de Meloni, su prèmier elègidu dae su pòpulu» (La Stampa); «Riformas, sas cunditziones de su guvernu» (Il Messaggero); «Riformas, bicamerale e polèmicas, su bluff mediàticu de Meloni» (Domani).

Sintetizende, Meloni non si nche toddet dae s’idea de s’arresonu cumpartzidu cun sas opositziones ma ammentat chi tenet su mandadu pro las fàghere a majoria. Ponende, duncas, cunditziones.

Ma ammentamus, nois, chi bi cheret una majoria comente Costitutzione narat pro chi si potzat evitare su referendum. E chi petzi su 2001 sos eletores aproveint una riforma (sa de su de chimbe tìtulos). Su 2006 refudeint sa de Berlusconi e su 2016 sa de Renzi.

De cada manera, de ite sunt faeddende? Diat pàrrere ismentigada sa proposta de su presidentzialismu (a sa frantzesa o mancu) in favore de sa de su premieradu. Eja, ca in Itàlia non b’amus unu premier e su presidente de su Consìgiu no est su pòpulu chi l’eleghet. Paret chi gasi siat a su presente ma gasi no est, e custu cheret nàrrere chi nemmancu Meloni est “eletta dal popolo”.

Ite cheret nàrrere premieradu? Pro seguru poderios prus mannos e sa fòrmula «simul stabunt simul cadent» chi b’amus in sos Comunes e in Regione. Est a nàrrere chi sos parlamentares malos a renuntziare a sa cadrea non bi nde la bogant sa fidùtzia a su premier, ca si lu faghent si torrat a votare deretu sena àteras solutziones. E sena garantzias de torrare a si bi si sètzere.

In su mentres una riforma est coladas eris, de facto. In Itàlia non b’at mandadu imperativu, sa Costitutzione narat chi su parlamentare rapresentat sa natzione. Duncas Carlo Cottarelli, chi no est de acordu cun Elly Schlein, podiat sighire a fàghere su senadore, ca tantu «rapresentat sa natzione». E imbetzes s’est dimìtidu ca nât chi cussa cadrea est de su partidu e non sa sua. Tzertu, como tocat a aprontare sas eletziones supletivas e est capatze chi su Pd cussa cadrea la perdat, ma su messàgiu est craru e no est in lìnia cun sa prassi de chie, elègidu cun unu partidu nche colat a un’àteru cando no est prus de acordu cun sa majoria de cussa organizatzione.

Torrende a sos giornales sardos, s’Unione intervistat a s’ex giòvanu turcu Pietrino Soddu, chi imbetzes faeddat de riformas in Sardigna, de «autoguvernu» e de «unu patu autonomìsticu nou intre s’ìsula e sa Repùblica italiana» semper chi «su pòpulu sardu si nd’ischidet, sos intelletuales essant dae su letargu, sa Crèsia, sos mèdias e su mundu produtivu fatzant sa parte issoro». Podiat nàrrere àteru?

m.p