Sos giornales de oe #017
Salude! Sos giornales de oe mustrant in prima pàgina unu fiotu de noas chi nos ponent a seberare cun dificultade sende chi devimus rispetare una mannària chi fatzìlitet sa letura de una rassigna che a custa e sende chi su tempus pro l’istèrrere no est meda (si no la cherimus lèghere a sole oramai artu in sas àeras). Pro custu est chi pro oe sa letura de s’impuddile nos cussìgiat de firmare s’ogru in duos pàrreres chi dae sa prima sighint in sa de 6. In ambos sos giornales.
La Nuova Sardegna proponet su meledu de Antonietta Mazzette, “Sa crisi demogràfica e sos giovanos”. Sa dotzente universitària proat a incuadrare sa chistione a pustis de sos datos de s’istitutu natzionale de istatìstica e deretu narat chi «dae como a pagas dies su chi nos contat s’Istat l’ant a archiviare pro torrare a essire a campu a pustis cun su report nou chi, pro seguru, nos at a presentare datos peus». Unu pagu comente sa chistione de su tzilibirche, nargemus·lu, chi però non connoschet crisi demogràfica. Duas sas chistiones pesadas «cun s’isperu chi las traduant in interventos, fintzas in sede locale». Sa prima pertocat «su ruolu marginale de sos giòvanos in custu paisu». Mazzette movet dae s’edade mesana de sos chircadores universitàrios, cunditzione chi issa connoschet bene: «est de 40 annos. Non nos ispantat chi petzi su 2022 prus de 10 giòvanos de 100 chi non lompent a sos 30 nche siant tzucados a foras de Itàlia e chi siant malos a torrare in ausèntzia de cunditziones favorèvoles». Su peus pro sa fèminas cun «su cuncordu mai acumpridu intre isfera privada e isfera pùblica». Sa segunda riguardat sas domos. «Est prevalende su modellu de s’abitòngiu temporàneu e creschent meda sos costos pro bi atzèdere. De su restu sos allogos curtzos sunt prus profetosos de sos prus istàbiles gasi comente finas a carchi annu a como fiant cosa de cumbenièntzia sas locatziones pro sos istudiantes de àtera sede chi no a sas famìlias. Como finamentas sos istudiantes nche sunt giagarados dae su mercadu».
Su meledu de L’Unione sarda est in contu de sanidade. Franco Meloni crìticat su «Trasferimentu in su territòriu de duas istruturas importantes de su Brotzu e chi como, sena nemmancu argumentare sos pro e sos contra, sena dibata pùblica, nche los toddent de impèriu dae s’ùnica istrutura de rilievu natzionale e a ispetzializatzione arta chi b'amus in Sardigna». Semus faeddende de su tzentru antidiabèticu e de su tzentru pro s’autismu. Sa cosa, chi a bisu de s’assessore Doria nch’est in intro de su modellu nou de assistèntzia, «no est unu potentziamentu de sos servìtzios ma petzi una marginalizzazione issoro cun una mèngua de sa calidade de s’assistèntzia» matessi. «Est cosa evidente – leghimus – chi sa pèrdida de su cuntatu umanu, iscientìficu e professionale cun sos collegas de sos repartos e de sos servìtzios de un’ospidale ispetzializadu at a produire un’impoberimentu grae de su chi ant ofertu finas a como, cun grandu gradimentu de sa populatzione servida». Su tzentru pro s’autismu no at a èssere prus «unu riferimentu pro totu sa regione» ma «unu presìdiu territoriale de sa Asl de Casteddu ebbia». Cun su trasferimentu de su tzentru antidiabèticu s’agravante, ca finas o como est prus chi non de giudu pro totu sos patzientes cun cussa patologia ma ricoverados in àteros repartos. E totu pro «pònnere mente a sa tzega a una programmatzione astrata».
E in Itàlia ite narant? Su bonu de sos giornales imprentados in terramanna faeddant de sas nòminas de sos dirigentes de sas sotziedades pùblicas a pustis de dies intreas de cuntierras intre sas ànimas diferentes de sa majoria guvernativa. Duos sos tìtulos chi ischertamus: «Meloni acuntentat a totu cantos» (Il Giornale); «Sas nòminas unu suk, Enel a Salvini e Letta» (Domani). Ma b’at finamentas contos de gherra cun sos documentos riservados de s’intelligence americana bogados a campu dae una talpa de su Pentàgonu («Sos leaks ponent oriolu a s’Europa» Repubblica), cun sas concas segadas in Ucraina («Decapitados dae sos butzinos de Putin», La Stampa; «Masellajos», Il Manifesto) e cun su «Degòlliu de tziviles in Myanmar» (L’Osservatore romano).
A cras