Sos giornales de oe #015

Bonas dies! «...che se Dio muore è per tre giorni e poi risorge», cantaiat Guccini. Ma si Cristos torraret a iscola carchi cosa de anòmalu la diat pòdere bìdere. Nessi nde diat lèghere carchi cosa abbaidende sos giornales sardos torrados a essire issos puru. E chi non podent fàghere a mancu de nos contare s’evolutzione de sa noa de custas ùrtimas dies, est a nàrrere sa suspensione de sa maistra chi, comente cunfirmadu dae su diretore de s’Ufìtziu iscolàsticu regionale, non s’est limitada a un’avemaria resada e fata resare a sos pitzinnos in una classe de Santeru.

Ambos duos sos giornales nos contant de sa cròmpida a Sardigna de su sutasegretàriu de sa Cultura Vittorio Sgarbi a costàgiu suo ghetende·nche in su mixer unu pagu de totu: religione, tziviltade otzidentale, espressiones artìsticas (su logu de sa parlata un crèsia oroseina cun pinturas de su treghentos). In pare cun un’assessore sitzilianu chi si diat chèrrere pigare sa maistra comente consulente, Sgarbi est s’ùrtimu chi at faeddadu, ca a su ministru Valditara, imbetzes, no l’at essidu alenu in prus de sa (òvia) sentèntzia latina rerum causas cognoscere.

La Nuova, pro s’ocasione, isterret unu pàrrere puntende su pòddighe contra a sa polìtica. Contra a sos de tzentrumanca, cun perunu esponente a tretu de nàrrere sa sua («Mègius a istare – leghimus s’antìfrasi – suta de sos istrisciones arcu de chelu in manifestatziones masedas chi no a nch’intrare a un’allega chi est su coro de su disafiu de duas visiones de su mundu»); contra a sos de tzentrudereta. Mentovadas sa solidariedade dòpia de Salvini e Solinas e de totu cussa dereta chi «de liberale prus nudda tenet e chi s’apròpiat de su ditèriu “Dio, patria, famiglia”».

Intre sos problemas chi custa polìtica non bidet b’est finamentas su de sos bàntzigos bòidos. «B’at un’àtera chistione chi b’at podda a no la bìdere. Sa Sardigna sighit a ammuntonare record negativos». In prus de su tassu de cumpetitividade b’est su de sa natalidade (mentovadu su «primatu de regione cun su tassu prus bassu de Itàlia»).

E de custa cosa nde faeddat in prima pàgina l’Unione Sarda. «Comente at a èssere sa Sardigna a concruos de sèculu? Cun sa metade de sos residentes atuales, cun un’edade mesana de 56 annos. In pagos faeddos, una terra de betzos, cun s’ierru demogràficu chi at leadu un’istrada sena possibilidade de torrare a in segus. Lu cunfirmat s’Eurostat. S’ìsula su 2019 aiat 1.639.591 abitantes, a su 2100 nd’at a àere 939.519, est a nàrrere prus de 700mìgia in mancu».

Fintzas cun custos datos diamus pòdere bìdere su benidore de s’iscola. E si sos pitzinnos pro la prenare ant a mòvere dae un’àtera pàtria? E si ant un’àteru deus? No, ca a su presente non bi l’amus sa majàrgia de Trevignano a tretu de multiplicare sas criaduras (personàgiu chi nch'est in mesu a totu sos giornales italianos, mancari no in sa prima lassada pro nos contare de Taiwan, de Ucraina, de bulletas). Ma sos tìtulos cun allarmismos in contu de migratziones eja (“Caos” est su faeddu de il Giornale e de Libero).

Però ite galana (segunda antìfrasi), s’iscola cumpetitiva e de su mèritu chi (in Pàdua) dat 100 èuros a sos istudiantes cun sa mèdia de su 9 (prima de su Manifesto). Pro la serrare semper cun Guccini, «Ho visto la gente della mia età andare via lungo le strade che non portano mai a niente...».

m.p.