Boghes e mùsica de sas fotografias de Giuseppe Tamponi III

Aprofundimentu de su lunis - Sighit dae sa segunda

4. A fotografare sa mùsica diat pàrrere cosa impossìbile, ma bi resessides prus chi non bene. Ligàmene particulare b’at intre Giuseppe Tamponi e custu mundu?

Inoghe torramus a cando fia pitzocu, su 68-69,a lampalughe, cun unu giradiscos betzu ascurtende·mi a deghe a deghe bortas Jumping Jack Flash de sos Rolling Stones e àteros branos èpicos (Beatles) de s’època Beat de tando. Mancari fia galu pitzocheddu (14-15 annos) nche fia totu in intro de cussa atmosfera chi grandu libertade mi daiat in cussu cuntestu cunservadore e postfascista suspidu in domo de babbu e mama, persones comente si tocat ma nostàlgicas. Fatu-fatu Deep Purple, Pink Floyd, Led Zeppelin, Jethro Tull, PFM, Battisti, New Trolls, Dalla, De Gregori; un’universu malu a repìtere de musitzistas chi ant fatu s’istòria de sa mùsica e de sa vida mea e chi galu ascurto cun praghere. Apo comintzadu a fotografare sa mùsica cun custa formatzione de base, chirchende de evidentziare in antis de totu sa càrriga emotzionale de s’artista matessi, su tràgiu ìntimu suo interpretadu cun sa mùsica, evitende de nde fàghere una figurina Panini. No l’isco si bi so mai resèssidu ma, a su chi mi narant, a carchi resurtadu paret chi bi sia lòmpidu. Mescamente in su jazz b’at unos cantos gèneres chi non bi punno, ma custa est cosa chi pagu contat cunforma a su pathos de su musitzista. S’annu coladu, pro una mustra in Milanu, in sa Fondazione Malerba per la fotografia, ant seletzionadu su traballu meu “Omofonie silenziose”. In su testu de presentatzione b’at iscritu: «Omofonia: unu sonu omòfonu est unu sonu chi pigat unu nùmene e una rapresentatzione gràfica diferente (sena cunsiderare sa durada de su matessi) cunforma a un’àteru sonu, ma chi però est su matessi sonu. Pro nàrrere, LA# est unu sonu omòfonu a unu Sib, gasi comente su FA cun su SOLbb. Cun riferimentu a immàgines fotogràficas e, de custa manera, in mancàntzia de sonu, s’intentzione est sa de evidentziare s’ecuivalèntzia issoro, non comente immàgines in biancu e nieddu ebbia, ma fintzas comente emotzionalidade de sas matessi: sa chi est espressada dae sos artistas; sa chi bivent sos chi mirant a sas fotografias».

5. Su biancu e nieddu comente sèberu espressivu bos marcat sa faina. Motivu particulare b’at?

Non b’at unu gènere chi binchet un’àteru, duos mètodos comunicativos diferentes sunt e cada unu sèberat su chi l’agradat de prus. Deo resesso a m’espressare mègius cun su biancu e nieddu. Pro nàrrere, non bi dia resèssere a contare a colores s’Àrdia de Sèdilo: deo la bido in biancu e nieddu. Posca est capatze chi calicunu emmo, ma deo no bi dia resèssere. Su matessi pro su chi pertocat su gènere musicale. A banda carchi efetu dominante de colore pro neghe de tècnicos de lughe improvisados (ma chi costant pagu, problema fitianu pro sos fotògrafos de cuntzertos), sas immàgines meas musicales e su pathos issoro, pro mene, petzi in biancu e nieddu sunt possìbiles. Su colore diat chèrrere evidentziadu in ue b’at de valorizare a beru. Pro nàrrere, sas immàgines de sa Sartìglia las dia fàghere a colores...làstima chi no m’agradat cussa manifestatzione. Sos organizadores de Dromos, in ocasione de sos binti annos de sa manifestatzione, sunt in chirca de organizare una mustra fotogràfica istòrica cun sas immàgines meas e sas de àteros duos fotògrafos. A bìdere istemus.

Fine