Boghes e mùsica de sas fotografias de Giuseppe Tamponi

Aprofundimentu de su mèrcuris. Sas fotografias suas boghe e mùsica tenent. Amus disinnadu de nde faeddare cun issu pro cumprèndere dae ue movet s’arte sua. Un'intervista chi cheret prus bìvida chi non lèghida e non tenet bisòngiu de àteras presentatziones

1. Giuseppe Tamponi e sa fotografia: contade·nos·la custa istòria

B’apo semper punnadu a s’immàgine tirada, nessi dae cando mi cresimeint donende·mi una tzinepresa 8mm e unu projetore, gasi chi comintzei a incuadrare su mundu a inghìriu meu. Posca un’amigu mi presteit una reflex, tirende deo sas primas fotografias a fìgia mea (fiat su 78-79).

Ma est una borta chi apo comintzadu a traballare (sos primos annos 80) chi unu collega meu mi cumbincheit a comporare sa prima fotocàmera mea, una Zenit E, soviètica, prus chi no econòmica ma cun òticas Pentacon de grandu calidade. Dae tando chie s’est firmadu prus?

Tando non b’aiat cursos bàsicos ma si comporaiant rivistas de tècnica fotogràfica. E nos cunfrontaìamus in sa butega nòdida “Hobby Foto” de Dario Figus (galu aberta) cun àteros fotoamatores in contu de tècnicas, materiales e sistemas.

Mancu comporada sa Zenit mi pighei finamentas su primu ismanniadore meu, semper sovièticu e sempe econòmicu. Fata sa prima càmera iscura mea comintzei a mi isvilupare e a mi imprentare sos rullinos in biancu e nieddu. Mannu fiat su sidis de connoschèntzia e lìmite perunu b’aiat pro s’imparòngiu meu.

E pagu est a nàrrere chi mi las consumaia sas rivistas che a “Reflex”, “Fotografare”, “Processo fotografico”; gasi etotu pro totu su chi colaiat in manos meas. Manna fiat s’esigèntzia de m’espressare cun sa fotografia e sa màchina fiat unu mèdiu e no unu fine; e semper prus cumbintu fia chi sas sustàntzia (su chi resessimus a trasmìtere cun s’immàgine) bi la binchet a sa forma (craresa, perfetzione, calidade estrema). Ca si non b’at sustàntzia, sa fotografia est petzi un’esertzìtziu de produtzione de immàgines cun estètica dèghida ma banales.

Posca apo comintzadu a afinigare sas atretzaduras meas cun fotocàmeras prus professionales (pro tempus meda apo traballadu cun tres carenas Olympus e òticas issoro); apo isperimentadu s’imprenta de sas diapositivas (Cibachrome) sende chi sa chi mi torraiant dae sos laboratòrios no mi cumbinchiat; de sas diapositivas apo finamentas praticadu s’isvilupu (protzessu E6) cando chi imbetzes mai apo pensadu a s’isvilupu e a s’imprenta de sas pellìculas negativas a colores, ca fiant materiales dae mene pagu impreados e chi netzessitaiant atretzaduras prus caras meda e chi non fia tretu de isfrutare pro intreu.

Fata una càmera iscura prus professionale, a concruos bi l’apo sighida mescamente cun su biancu e nieddu. Apo isperimentadu unu pagu totu sos gèneres fotogràficos ma posca apo seberadu su retratu, su reportage, sas fotografias de cuntzertos e, cando bi resesso, sa fotografia cuntzetuale. Àtera tapa mea est su passàgiu a su sistema autofocus e, a pustis, a s’atuale: sa fotografia digitale. Ma mai apo sighidu cursos de fotografia. Semper autodidata so istadu.

(sighit)