S'istòria de Nicoletta. Una laurea chi dd'at arregallau unu bisu: traballai po una mudantza culturali

(In Tempus de crisi) - Casteddu, 16 de su mesi de maju - Aintru de su caminu de istùdius fatu in pedagogia, Nicoletta classi 1971, no at tentu un'obietivu definiu chi dessat motivada, furiat movia perou de un'atitudini po is matérias umanìsticas e de un'interessu mannu a sa relatzioni de agiudu chi de sèmpiri si tragat. "Amentu scéti - si contat - ca tot'in d-unu s'istùdiu po s'esàminu de pedagogia generali m'at fatu interessai a s'argumentu de s'educatzioni interculturali". Est aici chi sa pedagogista at iscerau de fai sa tesi asuba de custu tema chi cunfrontàt, comenti si narat issa etotu, "educatzioni interculturali e Antiratzista me in Itàlia e in su Regnu Uniu". "Naraus - sighit a si contai - ca apu bòfiu mandai ainnantis un'interessu miu precisu, iscongiuntau puru a ipotesi de traballu". Agoa de s'ai pigau sa laurea, sa picioca de Portescusi, at cumentzau a reflètiri asuba de sa possibilidadi de fai un'espertiéntzia concreta cun is furesteris chi s'agatant in su territòriu nostru. E si marcat: "depu nai ca s'acuntéssia mia si carateritzat po totu una fibera de situatzionis acidentalis. Atressu de su centru de orientamentu de s'Universidadi de Casteddu imbucu in cuntatu cun d-un'enti religiosu chi s'interessat de s'insertamentu de unu parri sotziali e de unu parri de traballu de Fèminas istràngias vìtimas de trata e de isfrutamentu". "Agoa de un'esperièntzia de annestru - sighit - fata aintru de una domu amparada cun piciocas po su prus de natzionalidadi nigeriana, vìtimas de trata po isfrutamentu sessuali, s'oberrit unu mundu nou e una passioni chi no connosciu primu. Unu traballu, de no crèiri, chi at agrupau totu una fibera de interessus chi no arrennescìu a intinnai e a ponni impari: sa chistioni de 'genere', s'esclusioni sotziali de calencuna categoria fatuvatu spricada comenti 'disvantagiada' sa possibilidadi de una sotziedadi interculturali e su traballu educativu a cuntatu cun is personis. Mi seu bòfia duncas amaistrai luegu e fai esperiéntzia comenti educadora, circhendi de pigai prus cumpeténtzias possìbilis". Su chi in sa vida de Nicoletta est stétiu determinati est unu cursu post lauream po educadoris professionalis in contestus comunitàrius po is minoris, fatu in Pavia. Ingunis sa picioca de Portescusi at cumprendiu cali iat essi potziu essi unu métodu carateritzau de osservatzioni, teoria e pràtiga chi iat a ai agoa ghiau totu s'esperiéntzia sua susseguenti comenti educadora in is istruturas amparadas. Torrada in Sardigna Nicoletta furiat prena de fervori e de gana de fai, cussa passioni chi su prus de bias si fait chentza de sentidu. Est aici chi s'est candidada comenti de educadora in s'istrutura amparada po féminas vìtimas de trata in d-unu mamentu innoia chini traballàt ingunis a su progetu, no arrennesciat a fai totus is turnus i est aici chi est cumentzada s'aventura sua. "Amentu tambeni - si narat - sa tensioni de ai incumentzau a traballai cun d-unu turnu fatu a de noti e una de is piciocas chi furiant innia chi m'inditàt su caminu po s'aposentu de is educadoris. Su traballu po su programa de amparu e inclusioni sotziali po vìtimas de trata, chi funt finatziaus de su ministeriu Dipartimentu po is diritus e is ugualis oportunidadis, ant fatu connosci una realidadi grai meda a sa picoca, unu sistema de acasagiu po s'inclusioni prenu de contradditzìonis. "Unu modu de fai - si pretzisat - chi premiat a chini denuntziat a is pròprius isfrutadoris e persecutoris e una sotziedadi, chi macai is arrexonis e s'impignu de sa personi, sighit a istresiai e a bogai a custa genti. Una sotziedadi innoia parrit no ddoi siat logu po custas féminas, po is personis chi sighint a mandai ainnantis sa vida insoru". In pagu prus de noi annus de traballu de passioni s'educadora at dépiu fai is contus cun s'axiu e su disapegu, ma s'esperiéntzia fata, si narat issa etotu, dd'at, mancai aici, fata cresci de unu parri culturali e professionali, ma no est totu, dd'at posta in cuntatu puru cun diversas personis e diversas realidadis chi s'agatant in su territòriu italianu, chi traballant po su mantessi sistema e abellu abellu si funt obertas possibilidaddes puru de podi traballai po progetus de importu mannu. Hoindì Nicoletta est impignada in d-una perra de sa circa natzionali chi pertocat a sa Sardigna puru ("Tratta punto e a capo"); un'anàlisi de sa pràtiga po una possìbili reflèscia sua. A oi s'impignu chi bit Nicoletta comenti educadora aintru de custas istruturas est amenguau. S'anàlisi de is arrexonis est complicada "primu de totu pentzu - afirmat - ca su compitu miu siat ispaciau in cussu cuntestu e pentzu puru ca est netzessàriu pentzai a mudai sa realidadi cumentzendi de su territòriu chi depit aghilliri, po custa arrexoni m'ia bolli dedicai de prus a unu traballu educativu e culturali in su territòriu chi in manera crara nerat de aghilliri, ma po su berus tenit arragus a cunsiderai modus de essi diversus. Sigu puru s'impegnu in d-un'àtera istrutura amaparada sèmpiri cun féminas e pipius, chi no funt vìtimas de sa trata, funt perou ànimas chi lompint de esperiéntzias e de disagius diversus: vìtimas de angarias, personis chi ant comitiu reatu, genti chi tenit problemas economicus e de 'genitorialità'. "Naraus - si marcat - unu mundu maretzau de su disagiu, biu medas bortas, mamas mirìficas cun is pròpriu fillus, ma chi funt ostàgiu de s'assistentzialismu chi no incluit e no ti fait lìberu". E sighit: "po custu traballu abisongiat passioni meda e una dosi manna de spiritu de sacrificiu, turnus difìcilis, e fatuvatu depis fai is contus cun situatzionis chi tenit comenti protagonista genti arrebeca". "Ma pentzu - concluit - ca sa pasioni in caluncunu modu at ghiau s'intùitu miu e is isceras mias. Ita consillu a unu giòvanu laureau? Ddi consillu de sighiri sèmpiri is pròprius passionis, de sighiri a istudiai sèmpiri, de si cunfrontai, de ghetai a terra is pregiutzius in is cunfrontus de is personis, o asumancu de circai de ddu fai. De si sacrificai e de incandu incandu a gherrai po tenni cunditzionis de traballaus mellus. Ddi nau de no s'abetai nudda candu est incumentzendi ma arregolli a manu prena de dògnia esperiéntzia po imparai de su chi at diventai agoa sa fortza sua". Po su tempus benidori Nicoletta bisat giai de unu bellu pagheddu de tempus de si fai un'assòtziu suu impari a calencuna personi chi at connotu in custus annus, chi funt intre issas totus ànimas diversas. Unu bisu "po podi traballai - serrat - po una mudantza 'culturali', po marcai su diritu a s'inclusioni sotziali contra a una lògica 'assistenzialistica' chi est arrexinada meda".

Progetu realizadu cun sa partetzipatzione de sa Regione Autònoma de Sardigna – L.R 26/97 subra sa limba e sa cultura sarda