Sa chistione energia lompet a Còrsica

Aprofundimentu de su chenàbura - Sa chistione energia lompet finas a Còrsica, in ue at otentu sa solidariedade internatzionale dae Catalugna, Paisos Bascos, Còrsica, Curdistan, Iscòtzia, Polinèsia, Guyana, Martinica e Caledonia Noa.

Sa chistione l'at fata connòschere, in ocasione de sas "Ghjurnate Internaziunale de Corti", su partidu indipendentista iRS, rapresentadu dae su coordinadore Simone Maulu, chi at faeddadu finas à nùmene de sas fortzas polìticas ProgReS e Torra.

Su coro de s'arresonada de sos indipendentistas sardos est istadu pròpiu s'assaltu a sas energias rinnovàbiles. "Oe in Sardigna bivemus unu "Far West". A ghiare sa cosa - at pretzisadu Simone Maulu - sunt sos ispeculadores e sa criminalidade organizada, chi cun su mudìmene, e a bias cun sa complitzidade de sa classe polìtica autonomista, s'arrichint irrobende a su territòriu nostru”.

Dae semper iRS e ProgReS ant denuntziadu su mòrigo de sa chistione energia, e in ocasione de sas "Ghjurnate Internaziunale de Corti" ant chèrridu trisinare sas àteras natziones sena de istadu in intro de su problema. L'ant fatu pro fàghere ischire a su mundu ca in Sardigna s'est "acumprende s'irrobatòriu prus mannu de su sèculu: s'irrobatòriu de su bentu e de su sole", un'irrobatòriu chi "a s'ispissu biet sa complitzidade de sa classe dirigente sardu-italiana". "Bois, in Còrsica - at sutalineadu Maulu - seis serente a nois e diais pòdere èssere s'obietivu imbeniente. Duncas devimus pensare a un'alleàntzia istratègica pro gherrare paris custa batalla".

Si analizamus sos datos frunidos dae sa sotziedade elètrica Terna, in Sardigna bi sunt 720 rechestas chi sunt istadas presentadas pro realizare tzentrales eòlicas e fotovoltaicas. 56.700 MegaWatt in totu. "Una produtzione de energia - at pretzisadu iRS - chi diat satisfàghere s'isbrùnusciu de 50 milliones e prus de abitantes". "In Sardigna semus unu millione e mesu".

Duncas dimandamus: in ue amus a finire? In s'anàlisi sua iRS est ladina: "s'obietivu de su Guvernu italianu est su de lòmpere, in totu su territòriu de s'Istadu, a 80 GigaWatt de potèntzia installada intro su 2030. Oe in Sardigna feti bi sunt progetos pro 56 GigaWatt. Su 70% de s'obietivu italianu. Cherent trasformare sa natzione sarda in sa colònia energetica de s'Itàlia e pro non si fàghere mancare nudda sos sardos pagant finas sas bulletas prus carestiosas de s'Istadu italianu".

Duncas ite devimus nàrrere? Podimus nàrrere una cosa feti: custos sunt datos chi si devent fàghere pensare (ndr).