Sos giornales de oe #069

Si pensaìamus chi sas autocandidaduras fiant cosa ebbia de eletziones, bene, iscamus chi como sos Comunes l’ant a pòdere fàghere pro allogare in tretos issoro sas iscòrias nucleares. Sos faeddos de su ministru Pichetto Fratin las agatamus in ambos giornales, Nuova e Unione: «Apo dadu dispositziones a sos ufìtzios de su ministeru pro chi s’aprontet unu provedimentu chi amus a pònnere in una norma a comintzu de cabudanni pro abèrrere sas autocandidaduras. Est a nàrrere a dare carchi mese de tempus, fintzas ca pro sos logos chi s’autocàndidant b’ant a chèrrere sas valutatziones de idoneidade». Ammentemus·nos chi in Sardigna b’at giai batòrdighi àreas chi las ant definidas idòneas: bator in s’Aristanesu (in tretos de Siapicia, Ollasta, Assou, Santantoni, Mogoredda e Useddus) e deghe in su Sud Sardigna (in sas cussòrgias de Nuragus, Nurri, Giauni, Pauli Arbarei, Setzu, Turri, Ussaramanna, Xèrxei, Guasila, Ottacesus, Segariu, Mara Arbarei, Mandas, Seurgus Donigala e Is Pratzas). S’ispera de sos guvernantes est chi sas candidaduras movant dae custos logos “idòneos”, ma su ministru annanghet: «amus a pònnere sa possibilidade de sas àreas militares, sas chi su ministeru de sa Difesa at a pònnere a disponimentu». E Crosetto giai l’amus intesu ite at naradu de sas tzerachias in Sardigna. Peristantu in sardigna non bi dêt àere peruna serrada de sas duas tzentrales a carbone su 2025. Pròroga a su 2029! «Sa Sardigna tenet unu ruolu tzentrale in custu pianu (su Pianu natzionale pro s’energia e su clima chi in versione definitiva su guvernu mch’at imbiadu a Bruxelles, ndr) sende chi est creschende, meda, sa capatzidade sua de connessione cun sa penìsula e sende chi est reconnota s’ispetzifidade sua». In sas pàginas de oe fintzas sa botzadura de unu parcu eòlicu in Biddanoa de Forru dae parte de sa Subrintendèntzia: «Sostitutzione de su patrimòniu culturale e de su paisàgiu». Ma no est unu pàrrere vinculante. A bìdere istemus.