Juan Rulfo o mellus s’inspiradori de Gabrieli Garcia Marquez e de Venutu Lobina
Image
In dunu de is amentus de issu e totu, Gabrieli Garcia Marquez, contat cudhu chi dhi fiat sutzèdiu:
“Àlvaro Mutis nci fiat ampuau a ancadas mannas is seti pranus de sa domu de mei e totu cun dunu imbodhicàmini de una meca de lìbburus, iat pratziu de totu su muntoni su prus pitichedhedhu e m’iat nau arriendi a scracàllius: "Ligidia custu sciollòriu, catzu, e impara!".
Fiat su lìbburu “Pedru Pàramo”. Cudha noti no femu arrenèsciu a dromiri ainnantis de dh’èssiri lìgiu sa de duas bortas”.
Arrogu liau de sa parti de aintru de sa crubeca de a palas de su lìbburu, “Pedru Pàramo”, Editzionis Einaudi, Turinu, 2004.
Ventutu Lobina at nau issu e totu, in duna interbista, ca su scriri de Juan Rulfo in cudhu libburedhu de 120 pàginis dh'iat donau s'inspiratzioni po scriri Po cantu Bidhanoa.
Pàgini 3/4.
Femu lòmpiu a Comala poita m’ent nau ca babbu de mei, unu talli Pedru Pàramo, biviat innoi. Mi dh’iat nau mama de mei. E deu dh’emu impromìtiu ca nci apu a èssiri bènniu candu issa fessit morta. Dh’emu strintu is manus po dhi fàiri cumprendi ca dh'emu a fàiri; issa iat detzidiu de si morri e deu de dh’imprumìtiri callisisiat cosa. “No manchis de dh’abbisitai, m’iat arrecumandau. Si tzerriàt aici e aici. Seu sigura ca dh’at a fàiri meda prexeri a ti cannòsciri”. Po custu no emu pòtziu fàiri àtera cosa ca dhi narri ca si dh’emu a fàiri de siguru, e emu sighiu a si dhu narri fintzas apustis chi a is manus de mei ent dèpiu tribbullai po s’illibberai de is manus de issa morta. Pagora ainnantis de morri m’iat nau:
“No dhi pregontis nudha. Pedi amarolla sceti su chi est su nostu. Cudhu chi fut obrigau a mi donai e chi no m’iat donau mai…. Fillu de mei, faidhi pagai a caru prètziu su scarescidroxu innui si nci at scavullau.
Ma no iat mai pentzau de aguantai s’imprumissa fata. Fintzas a imoi, candu apu cumentzau a bisai, a fàiri bollai is illusionis. E in custa manera iat pigau contumaxi unu mundu peri a s’atrivimentu de atobiai arrapresentau de cudhu tziu tzerriau Pedru Pàramo, su pobidhu de mama de mei. Po custu seu lòmpiu a Comala.
Cudhu fiat su tempus de sa càllama, candu s’àiri de austu sullat budhendu, aferenenada de su fragu pudèsciu de is sabonaxus.
Pàgini 66.
“Femu lòmpiu in sa pratza, tenis arrexoni tui. Mi nci iat portau innia su carraxu de sa genti e creemu ca nci fiat diaderus. Intzandus femu foras de cùcuru; amentu chi andamu ainnantis arrimendimia a is murus cumenti chi fessit caminendu cun is manus. E de is murus pariat ca ndi sullassint stidhiendi is smùscius lèbius cumenti ca ndi bessessint de is stampus e is tzacaduras.
Deu dhus intendemus. Fiant boxis de personis; no boxis craras, ma a sa scusi, che candu passamu mi smusciant calancuna cosa, o zumiassint in is origas de mei. Mi nci fiat stesiau de is murus e apu sighiu in mesu de s’arruga; ma dhas intendemu aici e totu, pròpiu che benessint cun mei, a innantis o a palas de mei. No tenemu basca, cumenti t’apu nau innantis; prima, intamis, intendemu frius.
De candu femu bessiu de sa domu de cudha fèmina chi m’iat lassau su letu cosa sua e ca, cumenti t’apu nau, dh’emu bista scallendisia in su tanti de su sudori cosa sua, de intzaras mi fiat bènniu frius. E in s’interis ca caminamu, su frius s’amanniat sèmpiri de prus, fintzas a candu mi seu intzutzudhau.
Femu torrau agoa ca pentzamu chi torrendu emu a porri torrai agatai su callenti chi emu lassau illuegus; ma emu cumprèndiu apustis de callancunu passu ca su frius bessiat de mei, de su sànguni de mei e totu. Intzaras mi ndi seu acatau ca femu timendi. Intendemu su carraxu prus forti in pratza e emu crètiu ca innias intramesu de sa genti m’at èssiri smenguada sa timoria. Po custu m’eis atobiau in sa pratza.
francudefabiis
“Àlvaro Mutis nci fiat ampuau a ancadas mannas is seti pranus de sa domu de mei e totu cun dunu imbodhicàmini de una meca de lìbburus, iat pratziu de totu su muntoni su prus pitichedhedhu e m’iat nau arriendi a scracàllius: "Ligidia custu sciollòriu, catzu, e impara!".
Fiat su lìbburu “Pedru Pàramo”. Cudha noti no femu arrenèsciu a dromiri ainnantis de dh’èssiri lìgiu sa de duas bortas”.
Arrogu liau de sa parti de aintru de sa crubeca de a palas de su lìbburu, “Pedru Pàramo”, Editzionis Einaudi, Turinu, 2004.
Ventutu Lobina at nau issu e totu, in duna interbista, ca su scriri de Juan Rulfo in cudhu libburedhu de 120 pàginis dh'iat donau s'inspiratzioni po scriri Po cantu Bidhanoa.
Pàgini 3/4.
Femu lòmpiu a Comala poita m’ent nau ca babbu de mei, unu talli Pedru Pàramo, biviat innoi. Mi dh’iat nau mama de mei. E deu dh’emu impromìtiu ca nci apu a èssiri bènniu candu issa fessit morta. Dh’emu strintu is manus po dhi fàiri cumprendi ca dh'emu a fàiri; issa iat detzidiu de si morri e deu de dh’imprumìtiri callisisiat cosa. “No manchis de dh’abbisitai, m’iat arrecumandau. Si tzerriàt aici e aici. Seu sigura ca dh’at a fàiri meda prexeri a ti cannòsciri”. Po custu no emu pòtziu fàiri àtera cosa ca dhi narri ca si dh’emu a fàiri de siguru, e emu sighiu a si dhu narri fintzas apustis chi a is manus de mei ent dèpiu tribbullai po s’illibberai de is manus de issa morta. Pagora ainnantis de morri m’iat nau:
“No dhi pregontis nudha. Pedi amarolla sceti su chi est su nostu. Cudhu chi fut obrigau a mi donai e chi no m’iat donau mai…. Fillu de mei, faidhi pagai a caru prètziu su scarescidroxu innui si nci at scavullau.
Ma no iat mai pentzau de aguantai s’imprumissa fata. Fintzas a imoi, candu apu cumentzau a bisai, a fàiri bollai is illusionis. E in custa manera iat pigau contumaxi unu mundu peri a s’atrivimentu de atobiai arrapresentau de cudhu tziu tzerriau Pedru Pàramo, su pobidhu de mama de mei. Po custu seu lòmpiu a Comala.
Cudhu fiat su tempus de sa càllama, candu s’àiri de austu sullat budhendu, aferenenada de su fragu pudèsciu de is sabonaxus.
Pàgini 66.
“Femu lòmpiu in sa pratza, tenis arrexoni tui. Mi nci iat portau innia su carraxu de sa genti e creemu ca nci fiat diaderus. Intzandus femu foras de cùcuru; amentu chi andamu ainnantis arrimendimia a is murus cumenti chi fessit caminendu cun is manus. E de is murus pariat ca ndi sullassint stidhiendi is smùscius lèbius cumenti ca ndi bessessint de is stampus e is tzacaduras.
Deu dhus intendemus. Fiant boxis de personis; no boxis craras, ma a sa scusi, che candu passamu mi smusciant calancuna cosa, o zumiassint in is origas de mei. Mi nci fiat stesiau de is murus e apu sighiu in mesu de s’arruga; ma dhas intendemu aici e totu, pròpiu che benessint cun mei, a innantis o a palas de mei. No tenemu basca, cumenti t’apu nau innantis; prima, intamis, intendemu frius.
De candu femu bessiu de sa domu de cudha fèmina chi m’iat lassau su letu cosa sua e ca, cumenti t’apu nau, dh’emu bista scallendisia in su tanti de su sudori cosa sua, de intzaras mi fiat bènniu frius. E in s’interis ca caminamu, su frius s’amanniat sèmpiri de prus, fintzas a candu mi seu intzutzudhau.
Femu torrau agoa ca pentzamu chi torrendu emu a porri torrai agatai su callenti chi emu lassau illuegus; ma emu cumprèndiu apustis de callancunu passu ca su frius bessiat de mei, de su sànguni de mei e totu. Intzaras mi ndi seu acatau ca femu timendi. Intendemu su carraxu prus forti in pratza e emu crètiu ca innias intramesu de sa genti m’at èssiri smenguada sa timoria. Po custu m’eis atobiau in sa pratza.
francudefabiis
© RIPRODUZIONE RISERVATA