Cumunista, Contrafassista e Indipendentista. Cumpàngiu de Siqueiros, amigu de Sandino, Farabundo Martì e Mìlliu Lussu

Cicitu Anfossi

In su bixinau de Avellaneda in Argentina

Sa Lega sarda de atzioni “Sardìnnia Ainnantis”

Frantziscu Anfossi, tzerriau Cicitu, fuat cannotu fintzas cun s'allomìngiu de batàllia Fratziscu de s'Amadhalena. Fuat fillu de Marcu e de Maria Cuidhaciolu, nascit in Amadhalena su 10 de Trìulas de su 1896. At bìviu in Cuntinenti fintzas a su 1924, de innia est lòmpiu in Frantza e de innoi disterrat in su 1927 in Argentina, est a Brussellas in su 1931. At trabballau che: giorronnalistu, bendidori, messàju uliadori e impiegau.

In su 1911 brintat a fàiri parti de sa Gioventudi Sotzialista e fuat scienti fintzas issu de Antoni Stara. Apustis impari cun Antoni Cassita, Antoni Capita e Luìsiu Polanu, agiudat a ndi pesai sa Federatzioni de is Giòvunus Sotzialistas in Sardìnnia.

In su Friaxu de su 1915 est arrestau a Tàtari che insilladori de una manifestada contras a sa vida cara, ca custa fuat acabbada cun su sdorrobbu de sa butega Sechi-Mùndula, ma apustis fuat stètiu libbertau. Contramilitarista cumbintu po otènniri de nci stesiai su protzessu apustis de sa guerra, in cuncòrdiu cun àterus sotzialistas e s'abogau de issu etotu, si fait arresurtai dimìtiu de su bodheu sotzialista e s'arruolat de bolontadi sua che sordau in s'esèrcitu.

Innia si ndi godàngiat is gradus de sutatenenti de cumprementu e, apustis de un'atzioni de balentia, est premiau cun duna medàllia de brùngiu a sa bàllia de gherreri.

A Pracèntzia innui est fadendi su sordau, afatèriat po ndi pesai in mesu de is ofitzialis unu Grupu Massimalista de Sordaus e spratzinant unu libburedhu arrevolutzionàriu scritu de issu etotu, chi benit pinnigau de s'autoridadi de s'esèrcitu. In custu tempus trabballat cun duna pariga de giorronnalis arrevolutzionàrius, fait propaganda contras a sa guerra, bandat a ascurtai cumìtzius, fintzas cun sa bistimenta de sordau, e si certat cun ex cumbatentis natzionalistas, itallianistas. Apustis de sa fresada de Livornu in su 1921 brintat in su Partidu Cumunista de Itàllia.

Su 12 de Trìulas 1922 cumandat in Tàtari una manifestada contras is fassistas, chi lompit a unu certu mannu e cun violèntzia, issu ndi bessit fèrtiu a su cùcuru. In su 1923, ca no podiat abarrai in Tàtari, disterrat in Arroma, trabballat cun s'Unidadi e a su periòdigu Su Documentu.

Cudh'annu etotu disterrat in Milanu e trabballat cun sa FGCd'I. Cun s'agiudu de Antoni Cassita e Giusepi Berti disterrat crandestinu in Frantza, a Le Havre. Fait trabballu pulìtigu e sindacali, strantaxendi unu bodheu de cumunistas itallianus, issu ndi fait su serchetàriu, est fintzas in su Cumitau arregionali de sa Senna de giossu. Su cònsuli itallianu dhi fait sciri ca ndi dh'anti bogaus is gradus de ofitziali po nexi de su “espàtriu crandestinu e s'atividadi arrevolutzionària”.

Mancai dh'insillessint no si fuat mai inscritu cun is fèrtius e mutilaus de guerra e ni cun is medalliaus, ca custus bodheus fenta sutamìtius in totu a su fassismu.

Iat sighiu su trabballu cosa sua de cumunista biendi e bivendi cun is trabballadoris stagionalis disterraus de medas arregionis itallianas de su Nordu e cun àterus trabballadoris.

Iat sighiu su trabballu cosa sua de cumunista biendi e bivendi cun is trabballadoris stagionalis disterraus de medas arregionis itallianas de su Nordu e cun àterus trabballadoris: s'imprus spanniolus, indutzinesus, e aràbus. E sèmpir nd'iat pesau cellulas cumunistas.

In su 1927 tramudat in Argentina a Buenos Àires aundi agatat is cumunistas pratzius in tres partidus: Partidu Cumunista setzioni internatzionali, avatu de s'URSS; Partidu Cumunista operàju e su Partidu Cumunista de s'arrepùbriga argentina, avatu de is trotzkistas. Pigat cuntatus illuegus cun su Partidu Cumunista setzioni internatzionali, iat trabballau po dhu auniri cun su Partidu Cumunista operàju e si ghetat contras is trotzkistas.

Cunlàbborat a su giorronnali contrafassista “S'Itàllia de su Pòpulu”. In su mesi de Austu de su 1928 benit inscritu in sa màngara a sa frontera po èssiri arrestau. In su mesi de Arbili de su 1929, fintzas po mori de is detèrminus pigadas a s'Atòbiu mundiali de Berlinu apitzus de ndi pesai grupus arregionalis de disterraus po sa gherra contras a su fassismu, ndi strantaxat in Avellaneda, bixinau de Buenos Àires, sa “lega sarda de atzioni Sardìnnia Ainnantis”, cun s'agiudu de Antoni Bruneti e Nicolau Detori.

Pùbrigat su giorronnali “Sardìnnia Ainnantis” e tentat de dhu spartzinai fintzas in Amèriga de su Nordu. Su grupu fait prupaganda, in prus a contras de su fassismu, fintzas po sa costitutzioni de unu moimentu otonomista in Sardìnnia. Su nòmini de batàllia cosa sua fiat “Franciscu de s'Amadhalena”.

In Cabudanni de su 1929 pigat parti a su segundu Atòbiu Natzionali de s'Alliàntzia Contrafassista che dellegau de sa setzioni de Avellaneda e benit elìgiu in su Cumitau esecutivu natzionali chi ndi bessit de custu atòbiu. Apustis custa Lega impunnat sèmpiri de prus a una positzioni cumunista cìrdina, est po custu ca medas si ndi bandant. Custu assòtziu poniat in sa pulìtiga cosa sua “la lotta di classe” e “s'indipendèntzia de sa Sardìnnia”.

Su sinnu de sa Lega fuat un pandela cun s'amostu de sa Sardìnnia. Su progamu acabbadat con su tzèrriu “Fortza paris contras a su fassismu e po sa libbertadi de sa terra nosta”.

Cicitu Anfossi fuat in cuntatu cun Mìlliu Lussu; ma apustis de custus scioberus pulìtigus prus arrevolutzionàrius de sa Lega, custu liòngiu fuat stètiu truncau e in duna lìtera a unu amigu sardista de Buenos Àires at a critigai Cicitu Anfossi.

In su 1930, apustis de su “Golpe” de stadu fassista de su generali Uriburu, fuat arrestau e burrau de s'Argentina e imbarcau in sa navi “Duìliu” po Barcellona, Cadalònnia, aundi dhu depiat pigai sa giustìtzia italliana; po mori de una fua stravanada, su 25 de Ladàmini sbarcat in Montivideu, Uruguai, de aundi torrat a pigai cuntatus cun is cumunistas; apustis torrat in Brussellas.

Torrat in Frantza aundi in su 1931, dhi benit cumunicada sa burrada fintzas de innia. Po mori de unas cantu personalidadis itallianas e de Mìlliu Lussu, de sa Lega Frantzesa de is Deretus de s'Òmini e de sa Lidu, arrenescit a si fàiri donai is “permissus de tres mesis po abarrai innia”. Parit ca in cudhus tempus no fetzat atividadi pulìtiga peruna ca fuat malàdiu, teniat sa turbecolosi, e ca no tenessi nudha po bìviri.

In tra mesu de su 1936 e su 1938 bandat meda bortas in Ispànnia, narat issu po fàiri cumèrciu, ma prusapestu po cuncodrai agiudus po sa Ispànnia arrùbia. Bodhit dinai, ndi strantaxat una Lega po sa solidariedadi cun s'Ispànnia arrepubrigana, scriit e spartzinat volantinus, est diretori de unu giorronnaledhu chi bessiat una borta a sa cida e si tzerriàt “Ispànnia Noa”. In su 1938, su cònsuli de Le Havre dhu difidat de sighiri a fàiri sa prupaganda cumunista.

Furriat in Itàllia e po sèmpiri in su Gennaxu de 1940, ca fuat malàdiu meda, e cun duna famìllia manna meda. Su 4 de Arbili est burrau de s'elencu de is soversivus, ma apustis de pagu tempus chi faut torrau in Tàtari dh'insillat de brintai in s'Ovra, sa pulitzia pulìtiga fassista, su diretori arregionali Fabris, ma Cicitu arrefudat. Apustis benit lassau a perdi. Ma issu paxi no ndi at agatai prus, ca custa chistioni de s'Ovra at a torrai a pillu medas bortas in is annus a bènniri e at èssiri imperau aintru de su partidu, su PCI, po nci dhu pònniri a una parti candu est su tempus de scioberai dirigentis o si depint scioberai candidaus a is eletzionis.

Candu si ndi fuat acatau ca no dhu fuent prus billendi a strintu, iat trabballau po torrai a strantaxai de crandestinu su Partidu Cumunista pighendi cuntatus e cuncodrendi bodheus, fintzas in domu sua, cun àterus cumunistas: Cassita, Capita, Bìgiu, Lentini, Fòngia, Mura, Usai Annita, Manzona e Rassu.

S'atòbiat, in cudhus annus fintzas cun giòvunus cumunistas: Arricu Berlinguer, Pani, Lùciu Mùndula. Imprentat e spartzinant volantinus contrafassistas fendi prupaganda in mesu de is sordaus de ocupatzionis e pesendi grupus de sordaus de is varias armas.

Apustis de su 25 de Trìulas iat tentu parti manna po ndi pesai sa Cuncentratzioni contrafassista in Tàtari. Fuat unu de is prus cannotus cumunistas de su tataresu, e fuat su coordinadori, faendi atòbius provintzialis e arregionalis innui nci fuant fintzas: Antoni Dore, Pirastu, Fròngia e Dessanay. In custus atòbius si fuat cumintzau a arrexonai fintzas de s'otonomia de sa Sardìnnia, ma Dessanay e Pirastu fuant contras, aici che Tamponi e is àturus. Su 2 de Dònniasantu 1943, in dunu atòbiu prumòviu in duna manera pagu crara, apustis de èssiri arremonau sa morti, a su campusantu de Tàtari, de Mascimu Stara, Cicitu Anfossi benit cambiau de coordinadori cun Pepinu Tamponi de Tèmpiu cun incàrrigu de serchetàriu de federatzioni.

Unas cantu dias ainnantis, e de seguru no po nudha, fuat stètia fata girai sa boxi chi issu fuat stètiu in s'Ovra. In su Gennaxu 1944, in su giorronnali S'Ìsula, bessit custu cumunicau de su PCI: “Cicitu Anfossi no est prus parti de su PCI”. Meda spantu ndi bogat custa chistioni e cumentzant certus e abètius in tra is cumunistas tataresus. Sa “chistioni Anfossi” sighit in sa cuncentratzioni contrafassista. Ma siat Fabris etotu, in duna litèra donada a Lentini, e sia su Ministèriu de s'Internu, arrespundendi a una lìtera po acrarai sa chistioni spedia de s'abogau Màriu Berlinguer, iant esclùdiu s'apartenèntzia de Cicitu Anfossi a s'Ovra.

Anfossi iat partetzipau a sa costitutzioni de su Partidu Cumunista de Sardìnnia, e fuat unu de is dirigentis cun Antoni Cassita e Antiogu Giuanni Mura, spartzinenti in totu s'Ìnsula su documentu-progamu chi fuat stètiu imprentau. In s'interis de sa torrada de su PCS a su PCI, Làmpadas-Trìulas 1944, Cicitu Anfossi fuat in tra mesu de is chi iant pigau parti a sa tratativa cun Vèliu Spanu cumbincendisia ca custu partidu iat a pòtziu arriciri is positzionis de issus e ndi fàiri balli is militantis. Iat sighiu su trabballu cosa sua de: cumunista, sindacalistu, arresponsabbili de s'Assòtziu cumbatentis e fraigadori de cooperativas e, a is primìtzius de su 1945, candu fuat serchetàriu de federatzioni Antoni Cassita, fuat stetiu numenau po sa torrada aintru de su PCI:

In su 1946, Cicitu Anfossi, impari a Rassu, Bìgiu e Lentini, pigat parti, che testimòngiu, a su protzessu contras a su generali Basso. In su 1949, cun duna scusa fuat stètiu licentziau de su cumunu de Tàtari. Apustis de dexi mesis iat bintu sa causa, a custa si fuat interessau fintzas U. Terracini, e fuat torrau a èssiri assùmiu. Passat su chi dh'abarrat de bìviri fendi pulìtiga, sindacau e assòtzius de cumbatentis. Si morit in Tàtari su 1 de Arbili 1974.

Lìbbera tradusidura pigada de:

Pàulu Pisu: SU PARTIDU CUMUNISTA DE SARDÌNNIA (PCS). Istòria de unu bisu interrùmpiu. Editzionis Ìnsula, Nùgoro 1996, pàginis 104/108.

francudefabiis