Euru? Nono gràtzias. De sa Sardigna sa rivolutzioni de su Sardex

Ascurta custa nova



(S’úrtima nova) – Casteddu, 6 de su mesi de fiàrgiu - De su 2010 centinas de impresas sardas,  po scàmbiai benis e serbítzius, podint fai de mancu de s'euru, de is bancas e de is interessus. Cun su Sardex - unidadi de crédito cumertziali de su balimentu de un'euru - is aziendasi in d-unu mamentu de crisi s'agiudant a pari. S'idea nascit in su 2006 de unu grupu de giòvanus de Serramanna. In duus annus funt giai 400 is impresas sardas chi funt imbucadas in su tzircúitu, intre custas, ddoi est Tiscali puru. "Pighendu parti a Sardex.net - acrarant is aprontadoris in su giassu ufitziali - as a podi fai comporas po tui etotu e po s'azienda tua, e podis torrai a pagai totu intru de un'annu, bendendi is benis e is serbítzius tuus a is àterus iscritus  chi agatas in su tzircúitu". Sardex no est una muneda, ma podit essi biu, fotzis, comenti unu tipu de scàmbiu atressu de internet, unu scàmbiu innovativu meda. Su scàmbiu si fait intru s'annu e podit trisinai a totus is aziendas de su tzircúitu. Is arrisurtaus de custus duus annus de vida funt bellus meda: unu númeru mannu de aziendas trisinadas ant amenguau s'acapiu a is bancas e ant aumentau is afàrius.S'acuntéssia Sardex est diventada puru matéria de istudiu in sa Facultadi de Ecunumia de s'Universidadi de Casteddu, in su cursu de marketing de Pepi Melis. E bosàterus ita ndi petzasis? Sa redatzioni de IlMinuto torrat cras cun d-un’àtera puntada de S’úrtima nova: unu progetu chi bit a su ligidori protagonista de su giornali inditendi is novas chi fueddant de Sardigna e chi po issu funt de importu mannu.

Scàrriga custa nova

Progetu realizadu cun sa partetzipatzione de sa Regione Autònoma de Sardigna – L.R 26/97 subra sa limba e sa cultura sarda